La reforma de l’Estació de Sants i el seu entorn és un d’aquells assumptes llargament demorats que generen un cert desgast en la relació entre institucions i veïnat. Al setembre, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i l’alcaldessa Colau van presentar un projecte ambiciós. ADIF impulsaria una reforma i ampliació de l’estació ferroviària parcialment finançada amb fons europeus (130 dels 410 milions d’euros pressupostats provindrien dels fons Next Generation) i que hauria d’iniciar-se aquest any i concloure’s el 2026.

Gairebé un quart de segle després que el president Núñez presentés l’ambiciós i polèmic projecte de reforma, el Barça 2000, tot fa indicar que a l’estiu començaran a executar-se les obres de demolició de les graderies més altes per engegar, la temporada vinent i la següent, l’aixecament de les noves.

Situats en plena serra de Collserola, els nuclis de muntanya que formen el barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tenen el gaudi d’estar en un espai natural, però, a la vegada, pateixen els inconvenients associats a aquest medi.

Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.

Los Juegos Olímpicos dejaron obras en Barcelona que debían trascender esta competición y perpetuar a pie de calle la huella de un acontecimiento que marcó la historia de la ciudad. Uno de esos proyectos fueron ocho fuentes de uso público, con peana y pequeña escultura, todas distintas, que se situaron en emplazamientos deportivos clave y cuya fecha oficial de inauguración figura como el 7 de julio de 1992. Hoy, las ocho fuentes muestran las huellas del vandalismo que sufre la obra pública y son el paradigma de la lenta reacción municipal para evitar y corregir esos desmanes.

Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.

El 14 de juliol del 1976 es va aprovar definitivament la revisió del Pla General Metropolità del 1953, l’anomenat Pla Comarcal. Fa, doncs, 46 anys que es va culminar un procés interessant i importantíssim d’actualització de l’ordenament urbanístic que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural.