Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos.

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments.