Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments.

Des de fa més de dos mesos, les protestes contra la pujada del preu del transport públic no han parat d’estendre’s, palesant el malestar de la ciutadania en un context de pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i gent treballadora, d’empobriment d’àmplies franges de la població i d’erosió dels seus drets. De bon començament, les autoritats, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, no van saber llegir el sentit d’aquestes manifestacions, esperant que al cap d’uns dies de soroll la gent es resignaria a la nova situació. No ha estat així.