Tel.: (+34) 93 412 76 00

Preus del serveis bàsics: Prou abusos als nostres barris!

La millor política social: no alçar els preus dels serveis bàsics per sobre de l’IPC en època de crisi

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) ha engegat aquesta campanya per denunciar públicament que el moviment veïnal català rebutja l’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics tals com l’electricitat, el subministrament d’aigua, el transport públic, els peatges, etc… Serveis que per la seva funció social, els seus preus estan regulats per l’administració pública, i que aquest any, marcat per la crisi econòmica, s’han augmentat molt per sobre dels increments salarials de la majoria dels treballadors i treballadores.

Pensem que en aquest període, en el qual l’atur ja afecta a l’11,8% de la població catalana (455.800 persones), la millor política social que haurien d’haver aplicat les administracions públiques hagués estat la de congelar els preus d’aquests serveis, que paguen d’igual manera els veïnes i veïnes amb menys poder adquisitiu que les persones que tenen més ingressos.

Concretament, la campanya que avui es presenta a totes les entitats veïnals també exigeix que es revisi i negociï amb les organitzacions socials i veïnals la liberalització del servei elèctric. La Confavc, juntament amb el moviment veïnal de l’estat espanyol, demana una moratòria en l’aplicació de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), que es posarà en marxa a partir del juliol. A més, denuncia que aquesta liberalització del mercat elèctric ha estat marcada per una insalubre opacitat i manca de transparència entre la Comisión Nacional de la Energía i les cinc companyies elèctriques que acaparen el mercat.

La Confavc rebutja:
1- L’alça generalitzada dels preus dels serveis bàsics, tals com:

  • L’electricitat: S’ha pujat fins ara un 3,4%, després de desmesurats augments d’un 11% l’any passat, i a l’espera que durant aquest any se n’aprovin més.
  • L’aigua: L’alça del preu de l’aigua s’ha generalitzat també a tot Catalunya, ja que el nou cànon, aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua, ha augmentat un 5,3%. A aquest increment se li ha sumat la pujada de les tarifes a molts municipis de Catalunya. Per exemple, a l’àrea metropolitana, la suma dels increments del rebut arriben a un 8%.
  • La brossa: un 7% a l’àrea metropolitana.
  • Els transports públics: els bitllets de Rodalies i mitja distància, un 6 i 5%.
  • Els transports públics metropolitans: La mitjana de les tarifes, un 4,7%.
  • Els peatges: Un 4,6% els de la Generalitat i un 4,4 % els estatals (AP-7, AP-2).

2.- Els increments de les taxes, tarifes i impostos aprovats en els darrers pressupostos dels ajuntaments i entitats públiques de Catalunya han estat superiors al 4,5% de mitjana, i erosionen la qualitat de vida de la majoria del veïnat. Una fiscalitat indiscriminada basada, sobre tot, en els impostos indirectes.

Per aquests arguments, des del moviment veïnal ens preguntem: ¿han de promoure, les administracions públiques aquestes pujades dels preus dels serveis bàsics que repercuteixen d’igual manera sobre tothom, independentment dels seus ingressos?

¿Són oportunes aquestes alces, quan la majoria de les famílies estan essent ofegades per les hipoteques, els salaris congelats i una situació d’atur que torna a créixer d’una manera preocupant?

I, ¿són ètiques, quan algunes companyies de serveis bàsics, com Endesa, va obtenir uns beneficis de 2014 milions d’euros en els tres trimestres de l’any passat, o Gas Natural, va aconseguir en l’exercici passat un 10,2% més de beneficis, arribant als 1.057 milions d’euros?

Estem indignades i indignats perquè aquestes alces colpegen les economies familiars més fràgils. Les persones treballadores i sobre tot, les que ja creuen la frontera de l’exclusió social.

¿Fins quan, les polítiques d’ajudes de fons públics estaran dirigides a aquells que han provocat aquesta crisi, que entre altres coses, demostra que aquest model no està en crisi, sinó que està esgotat?

¿Què es pretén amb aquesta injecció de diner públic? Ajudar a restablir un sistema caduc que no només aconsegueix un repartiment injust i acumulatiu de riquesa per uns pocs?

Si avui decidim sortir al carrer, ho farem per aquests motius. Les associacions de veïns i el conjunt del moviment veïnal estem alertats de les situacions que comencen a viure els nostres barris.

Barcelona, 18 de febrer de 2009

Favb.cat