Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.

Des d'aquest dimecres 18 fins al divendres 27 de maig es podrà visitar a la Biblioteca Manuel Arranz Can Saladrigas l'exposició Poblenou i el canvi climàtic.

La mostra és fruit d'un projecte de la Favb i de l'AV del Poblenou dirigit per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El resultat és un estudi i l'elaboració d'una guia per poder afrontar des dels barris l'impacte del canvi climàtic que s'anirà presentant a altres barris de la ciutat.

En la transició, una de les reivindicacions dels barris joves de Barcelona era aconseguir ateneus populars gestionats des de baix, per la mateixa gent que havia creat les associacions de veïns. Però el primer ajuntament sortit de les urnes ja va decidir que era millor controlar les entitats des de la plaça de Sant Jaume que deixar fer als “indis metropolitans”, un qualificatiu despectiu que va fer fortuna. Aquests indis havien aconseguit, en menys d’una dècada, poder de convocatòria i influir en les decisions de Socias Humbert, que va ser l’últim alcalde escollit a dit.

- Davant la inexistència d’un informe tècnic oficial, els veïns i veïnes demanem l’aturada immediata de les obres.

- Demanem a l’Ajuntament de Barcelona que avaluï l’estat de la nau situada a Fluvià 89, antiga Norma Còmics, abans no acabin les obres.

- La futura nau acollirà una instal·lació esportiva, amb el risc per a la salut que la presència del fibrociment comportarà per a persones joves i adultes.

Amb el pla urbanístic del 22@, que transformava el sòl industrial del Poblenou en una nova àrea productiva, d’acord amb el cicle tecnoeconòmic de la digitalització, vam assistir a la major destrucció del patrimoni arquitectònic urbà industrial. La demolició va començar amb la febre dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella segona modernitat barcelonina, insuflada per l’esperit de la transició, arrasava l’altra cara de la Barcelona noucentista que cent anys abans va vestir de modernisme el passeig de Gràcia.