Aquest dijous 10 de novembre a les 19:30 hores el Casino l'Aliança del Poblenou (Rambla del Poblenou, 42) acollirà l'obra documental sobre la memòria de la lluita veïnal de les dones als barris obrers de Barcelona, de la campanyia La Voz Ahogada. En Bangkok también hay ratas és un homenatge al moviment veïnal barceloní i es presenta en el marc de la commemoració, enguany, del 50 aniversari de la Favb i amb el suport de CCOO de Catalunya.

La Marike Charlier té 46 anys i és enginyera. Va venir de França a Barcelona el 2009 i es va instal·lar al Poblenou amb la parella. Era un moment de canvis. “Treballava al sector de la climatització però no m’apassionava, i el 2018, quan els fills no eren tan petits, em vaig preguntar què volia fer amb la meva vida”.

Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.

Des d'aquest dimecres 18 fins al divendres 27 de maig es podrà visitar a la Biblioteca Manuel Arranz Can Saladrigas l'exposició Poblenou i el canvi climàtic.

La mostra és fruit d'un projecte de la Favb i de l'AV del Poblenou dirigit per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El resultat és un estudi i l'elaboració d'una guia per poder afrontar des dels barris l'impacte del canvi climàtic que s'anirà presentant a altres barris de la ciutat.

En la transició, una de les reivindicacions dels barris joves de Barcelona era aconseguir ateneus populars gestionats des de baix, per la mateixa gent que havia creat les associacions de veïns. Però el primer ajuntament sortit de les urnes ja va decidir que era millor controlar les entitats des de la plaça de Sant Jaume que deixar fer als “indis metropolitans”, un qualificatiu despectiu que va fer fortuna. Aquests indis havien aconseguit, en menys d’una dècada, poder de convocatòria i influir en les decisions de Socias Humbert, que va ser l’últim alcalde escollit a dit.