Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

El 20 d’abril del 2022, l’Ajuntament de Barcelona aprovava una mesura de Govern, anomenada Barcelona, ciutat patrimoni, amb l’objectiu de “posar al dia el sistema d’eines actual i engegar-ne de noves, pensades i estructurades segons els criteris més recents [...]”. Amb ella es volia donar sortida a les indicacions elaborades al llarg dels anys, que la mateixa Administració havia anat realitzant, i que van començar a donar una nova mirada del patrimoni, en la que s’hi van sumar els elements immaterials i de memòria col·lectiva.

El 14 de juliol del 1976 es va aprovar definitivament la revisió del Pla General Metropolità del 1953, l’anomenat Pla Comarcal. Fa, doncs, 46 anys que es va culminar un procés interessant i importantíssim d’actualització de l’ordenament urbanístic que planificava i regulava el creixement de la ciutat i la seva rodalia natural.

Poca gent sap que Puigcerdà, a 1.200 metres d’altitud al bell mig del Pirineu, va arribar a tenir oficialment mar, sobre plànol, per obra i gràcia del Pla General Metropolità (PGM). La rellevància i la influència del planejament urbanístic de Barcelona elaborat als anys setanta per l’arquitecte Joan Antoni Solans (Barcelona, 1941–Calella de Palafrugell, 2019) van arribar a l’extrem que, el 1984, el redactor massa espavilat que feia el pla de la capital de la Cerdanya va copiar “de manera tan descarada les normes del PGM” que hi va incloure les normes per a la zona marítima terrestre.

El juliol passat, les excavadores van penetrar a l’illa formada pels carrers de Llobregós, Granollers i la baixada de Can Mateu, a Horta, en mig d’una airada protesta veïnal. Una promoció impulsada pel grup Tuemon Consulting preveu aixecar una filera de blocs de pisos i reconvertir l’actual passatge en una zona enjardinada. El veïnat mobilitzat considera que la intervenció desfigura una de les zones del barri que manté encara la fesomia de fa un segle, i que la vincula al seu passat de masos agrícoles.

La transformació de la Colònia Castells en un parc, comprès entre els carrers de Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, al barri de les Corts, està més pròxima, després d’un procés molt dilatat en el temps. I és que aquesta zona arrossega ja decennis afectada, des del Pla Comarcal del 1953 i per la qualificació de zona verda del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 de l’illa on s’ubicava aquesta colònia de casetes aixecades als anys vint del segle passat.

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

L’exercici de la protecció del patrimoni no és una activitat contemporània, sinó que ha estat sempre una pràctica arrelada en els orígens de la civilització, tot i que no absenta de conflictes, quan els representants de cada cultura feien una elecció entre la desaparició o la conservació d’allò que consideraven que s’havia convertit en béns del comú, és a dir, en un valor material o immaterial en el qual s’hi reconeixia la col·lectivitat.