La notícia que l’acord entre el govern municipal de Barcelona -BComú i PSC- i ERC per invertir 30 milions d’euros en projectes de proximitat als districtes incloïa la Torre del Fang va córrer com la pólvora. La partida superava els 900.000 euros i més d’un veí va pensar que els diners servirien per acabar amb l’abandó de dècades d’un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que cau a trossos víctima del temps i el vandalisme, però sobretot de l’oblit municipal.

Malgrat les recerques i nombroses publicacions sobre l’Eixample de Barcelona, encara resten un ampli i divers patrimoni per descobrir i molts relats de memòria històrica per recuperar. Afortunadament, associacions ciutadanes, moviments veïnals i grups d’estudis de la història dels barris de l’Eixample estan obrint, amb les seves reivindicacions, un camí per reconèixer, estudiar i reivindicar aquest patrimoni oblidat més enllà del Quadrat d’Or -els voltants del passeig de Gràcia-. Creiem que val la pena esmentar alguns exemples d’aquests oblits i mancances.

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

L’exercici de la protecció del patrimoni no és una activitat contemporània, sinó que ha estat sempre una pràctica arrelada en els orígens de la civilització, tot i que no absenta de conflictes, quan els representants de cada cultura feien una elecció entre la desaparició o la conservació d’allò que consideraven que s’havia convertit en béns del comú, és a dir, en un valor material o immaterial en el qual s’hi reconeixia la col·lectivitat.

Les associacions veïnals són entitats molt lligades al territori. En paral·lel a la seva participació en la recuperació i consolidació de la democràcia, van esdevenir un actor clau en la presa de consciència ciutadana sobre la importància d’entendre i preservar la memòria, de conservar elements patrimonials que expliquen, per bé i per mal, d’on venim com a col·lectivitat.

La història de la ciutat no l’expliquen només les pedres antigues i els edificis modernistes. Altres béns, sovint sense interès arquitectònic però valuosos per al veïnat, fan memòria de la Barcelona dels barris. Catalogar-los i protegir-los és una assignatura pendent. El dossier del número 158 de Carrer està dedicat al Patrimoni en perill, i inclou el resultat d’una enquesta realitzada entre les associacions veïnals al voltant de les lluites actives en matèria de patrimoni.

El número 158 de Carrer estarà dedicat al patrimoni urbà (aquells béns materials i immaterials que val la pena preservar). Sabem que és un tema que cada vegada desperta més interès entre la ciutadania i les associacions veïnals.

Una part del dossier estarà dedicat a fer un repàs de les lluites, accions i reivindicacions veïnals sobre aquest tema.

Per aquest motiu demanem la col·laboració de les AV perquè:

Comunicat de la comissió de memòria i patrimoni de l'Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, Nou Barris

El desembre de 2019 vam veure estorats com la picota destrossava la balconada de la casa de Joaquim Valls amb Pablo Iglesias, que contenia un ornament en ferro amb l’any 1919, testimoni que la Prosperitat havia complert com a mínim 100 anys d’existència. Els avisos per part del barri que era un element a preservar van caure en sac foradat.

La Plataforma Salvem L’Illa de les Bugaderes d’Horta demana públicament la dimissió del cap de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Aureli Santos:

- Per permetre la destrucció de les cases i horts de l’antic carrer d’Aiguafreda 2 i 4 (tram del camí històric d’Horta a Barcelona, actualment Llobregós 30B i 32), mutilant una unitat de mitjan
segle XIX de gran valor històric, arquitectònic i etnològic de la ciutat, en negar-se a reconèixer i protegir la totalitat del conjunt.