El patrimoni som tots i no és ningú: la ciutadania té un paper determinant en la salvaguarda d’edificis, espais singulars i restes arqueològiques. Tant per acció com per omissió. Barcelona ha viscut i viu enderrocs lamentables, però també ha estat l’escenari de lluites veïnals exitoses que han permès salvar joies històriques i desencallar projectes de rehabilitació urgent. Un bon escàndol públic i les mobilitzacions de llarga durada han estat les armes més efectives.

La transformació de la Colònia Castells en un parc, comprès entre els carrers de Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, al barri de les Corts, està més pròxima, després d’un procés molt dilatat en el temps. I és que aquesta zona arrossega ja decennis afectada, des del Pla Comarcal del 1953 i per la qualificació de zona verda del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 de l’illa on s’ubicava aquesta colònia de casetes aixecades als anys vint del segle passat.

Amb el pla urbanístic del 22@, que transformava el sòl industrial del Poblenou en una nova àrea productiva, d’acord amb el cicle tecnoeconòmic de la digitalització, vam assistir a la major destrucció del patrimoni arquitectònic urbà industrial. La demolició va començar amb la febre dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella segona modernitat barcelonina, insuflada per l’esperit de la transició, arrasava l’altra cara de la Barcelona noucentista que cent anys abans va vestir de modernisme el passeig de Gràcia.

Malgrat les recerques i nombroses publicacions sobre l’Eixample de Barcelona, encara resten un ampli i divers patrimoni per descobrir i molts relats de memòria històrica per recuperar. Afortunadament, associacions ciutadanes, moviments veïnals i grups d’estudis de la història dels barris de l’Eixample estan obrint, amb les seves reivindicacions, un camí per reconèixer, estudiar i reivindicar aquest patrimoni oblidat més enllà del Quadrat d’Or -els voltants del passeig de Gràcia-. Creiem que val la pena esmentar alguns exemples d’aquests oblits i mancances.

En aquests moments de canvi i de possibles nous usos del recinte de l'Escola Industrial, SOS Monuments ha considerat necessari recollir la memòria històrica d'aquest recinte, com un dels eixos vertebradors de la seva catalogació com a Bé Cultural d'Interès Nacional, i com a part de les recerques que es desenvolupen per la Plataforma "Un nou Clínic és possible, salvant l'Escola Industrial".

L’obra de Jaume Artigues i Francesc Mas El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització és un llibre imprescindible dins la història urbana de Barcelona.

En record de Lluís Estrada i del Fòrum de la Ribera del Besòs

L’any 2008 el recinte de Can Ricart fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya, i va obtenir la màxima qualificació que només ostenten algunes importants peces fabrils dintre del patrimoni industrial.