L'entrada en cotxe per l’ampla avinguda anomenada “dels franctiradors” ens va deixar muts. Només la llum de la lluna permetia veure les figures fantasmagòriques d'edificis que s'aguantaven de peu de miracle, foradats com un colador, envoltats dels esquelets d'altres edificacions destruïdes.

Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de l’Europa occidental, i entre aquestes, la de tenir exèrcit.

Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió.

En plena Transició política, un grup d’adolescents van crear un moviment pioner a l’Estat espanyol, el primer que va començar a fer campanya contra l’ingrés a l’OTAN, molts anys abans que se celebrés el referèndum sobre la permanència a l’organisme militar. Amb el nom de Grup d’Acció directa No-Violenta AntiOTAN (Ganva) -que mutaria posteriorment cap a Grup d’Acció directa No-Violenta Antimilitarista, per acabar com a Grup Antimilitarista de Barcelona (Gamba)-, va sorgir el 1978 i va dissoldre’s el 1984.

Van ser quasi dues dècades les que va durar a Barcelona el Casal de la Pau, un local sense el qual no es pot escriure la història del moviment pacifista i antimilitarista de la nostra ciutat. Un espai que va irradiar cultura alternativa als moviments socials de Barcelona, la resta de Catalunya i més enllà, des de mitjan anys setanta fins a mitjan dècada dels noranta del segle XX.

El 1999 el ministeri de Defensa venia la caserna de Lepant de la plaça Cerdà. Encara hi haurien altres cessions, però ja no de grans casernes. El 2002, per 26 milions d’euros, vendria l’Hospital Militar a la Generalitat, el 2007 cediria el castell de Montjuïc a la ciutat, encara que els militars no l’abandonarien definitivament fins al maig del 2010, i el 2008 l’Ajuntament comprava al ministeri de Defensa un solar a Sants, al carrer Roger, per 6,3 milions d’euros, per iniciar una transformació urbanística discutida pel veïnat.

Us presentem el dossier del número 149 de la revista de la Favb, on analitzem la poc coneguda presència militar a la ciutat des de diferents punts de vista: històric, econòmic, urbanístic o polític. Volem agrair la inestimable ajuda que ens ha prestat per a la seva elaboració la gent del moviment pacifista de Barcelona i, en especial, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.