El pròxim dissabte, 11 de novembre, se celebra a Barcelona la III Trobada Veïnal de Grans Ciutats. Impulsada per la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals (CEAV), permetrà que les federacions i entitats veïnals d'una dotzena de ciutats de tot l'Estat debatin sobre el problema de l'habitatge a les grans ciutats. Aquell mateix dia al matí, s'haurà presentat la Guía vecinal de la rehabilitación al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, elaborada per la CEAV i el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).

La 51a assemblea general de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), celebrada avui dissabte al Centre Cívic del Bon Pastor amb la participació de 43 associacions, ha servit per renovar una part de la junta i aprovar un pla de treball per al 2023 que persegueix tres objectius: reforçar l'organització de la Federació i les entitats veïnals; influir en l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal (PAM), que haurà d'elaborar el nou govern municipal sortit de les eleccions del 28 de maig; i consolidar les línies de treball.

El sociòleg Josep Martí Masferrer publica una edició revisada i digitalitzada de la seva tesina, “Relació entre associacions de veïns i partits polítics: Barcelona, 1970-1980”, amb motiu del 50è aniversari de la Favb. Defensada el 1981 a l'ICESB -i publicada després per capítols a El Noticiero Universal-, és un document de consulta obligada per als estudiosos del moviment veïnal.

El moviment veïnal ha rebut un fort sotrac amb la pandèmia. El més visible va ser l’aturada de l’activitat durant el confinament, però els mesos posteriors també ha patit un desgast continuat que encara dura. I és que la covid-19 ha suposat, sobretot, un cost d’oportunitat: els reptes interns que ja tenien les entitats veïnals, com ara el relleu generacional o la digitalització, són encara més urgents del que eren. En definitiva, més deures pendents i menys múscul per fer-los.

La vida de barrio es una vida sensible. Frente a la necesidad de entumecer nuestros sentidos ante la multiplicidad de sensaciones que nos ofrece la gran ciudad, el barrio se ha mostrado, tradicionalmente, como un espacio afable, cercano, emocional. Su conformidad como ámbito de relaciones sociales cuasi-primarias, a caballo entre las familiares y las secundarias e instrumentales y oportunistas típicas del mundo laboral o de los grupos de iguales, es lo que ha permitido su cierta fetichización, una dinámica que muestra una gran diversidad de consecuencias.