A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada formalment l’estiu del 1972, en va esdevenir mascaró de proa.

"La Asociación de Vecinos 9 Barrios ha sido objeto constante de vigilancia y observación por parte de los servicios específicos de la Brigada Regional de Investigación Social de esta Jefatura Superior”. Aquest fragment d’informe policial de l’11 d’agost del 1974 evidencia que les associacions de barri que aquell any van començar a entrar a la Favb i que ben aviat van fer seva l’hegemonia de l’entitat van estar sempre sota sospita i estricta vigilància per part de les autoritats franquistes.