Voleu fomentar la participació de joves a la vostra entitat, però no sabeu com fer-ho? La formació Obrim les portes de l’entitat a les persones joves proposa una revisió integral de l’entitat repensar aquells discursos i pràctiques que exclouen les persones joves a participar-hi.

La finalitat és caminar cap a unes entitats que incloguin la perspectiva juvenil en el seu funcionament construint així un espai on les joves se sentin còmodes, segures i amb ganes de participar-hi.

Aquest mes de maig, al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ho tenim clar: volem ser-hi. Volem fer-nos un espai a les institucions per no ser tractats com si fóssim menys i per defensar el nostre dret a tenir una vida digna i cuidada a la ciutat de Barcelona, de la mà de la resta de persones que hi conviuen. Votem ser-hi per decidir, per veure’ns representades a les institucions i per ser considerades ciutadanes amb igualtat de drets en la participació política a la ciutat.

Qui fa aquesta afirmació és Dolça Valero, educadora social i psicopedagoga, coordinadora del restaurant de l’escola de cuina Cruïlla al punt, un projecte que va obrir portes ara fa un any a la zona nord de Nou Barris.

Si la historia de Nou Barris -ese distrito obrero e históricamente de izquierdas situado al norte de la ciudad- es algo, ese algo es, sin duda, la historia de sus reivindicaciones. Porque gran parte de sus actuales equipamientos han sido literalmente arrancados al poder político a base de movilización y de lucha.

Y decimos “gran parte” y no “todos” porque aún subsiste, como una herida abierta, una reivindicación que va camino de cumplir una década sin ser satisfecha: el Casal de Jóvenes del barrio de Prosperitat.

Moltes són les lluites que els nostres avis i àvies, pares i mares van guanyar per ser on som ara. Des del franquisme fins passada la transició les organitzacions veïnals van ser punta de llança per tal d’aconseguir millores, com la pavimentació o el clavegueram d’alguns barris, fins als equipaments necessaris com escoles, hospitals o centres d’atenció primària. I avui en dia moltes són les lluites que haurem de guanyar per mantenir una vida digna als nostres barris.