“Que soni Raimon i que el Huertas no parli al meu funeral”. És l’encàrrec que José Martí Gómez (Morella, 1937-Barcelona, 2022) va fer fa molts anys al seu amic i també periodista de La Vanguardia Eugeni Madueño. Com aquest va interpretar aleshores i va explicar el 24 de febrer passat al tanatori de les Corts, el que en realitat volia dir Martí Gómez era això: “Impedeix que el Huertas llegeixi el meu epitafi, perquè em dirà tants elogis que segur que ficarà la pota”.

Andrés Naya em demana rememorar l’època en què els diaris s’ocupaven dels barris i els periodistes trepitjaven el carrer. Hem de retrocedir mig segle. Els orígens de tot els trobem al Poblenou, l’any 1963, amb la revista 4 Cantons. “Una mena de full dominical i revista de barri que es va inventar el mossèn Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers”, recorda la periodista Maria Favà.

“Van ser uns moments irrepetibles, d’un periodisme nou i diferent que es practicava mentre s’estaven ensorrant unes estructures polítiques, econòmiques i socials caduques que havien mantingut el país fossilitzat durant més de tres dècades. Uns moments que van durar una dècada llarga, la meitat en els últims anys del franquisme i l’altra meitat en els primers passos cap a la democràcia. Una febrada que es va anar apaivagant quan va arribar la democràcia municipal”.