Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.

El Ayuntamiento de Barcelona aprobó en 2018 la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM), por la que se obligaba a los promotores inmobiliarios a reservar el 30% de cada obra nueva a vivienda de protección oficial, así como en las rehabilitaciones que afecten a todo el inmueble y en los cambios de uso del edificio. Esta ha sido, sin duda, la medida de mayor calado de la alcaldesa Colau en materia habitacional.

Una veïna em va explicar que el seu fill de cinc anys es ficava al llit amb les vambes posades per si venia la Policia a desnonar-los. Els nens queden tocats i la por ja no els marxa”. Ciutat Meridiana. Villa desahucio. Zona zero de l’emergència d’habitatge a Barcelona. Aquest és el dia a dia per a molts infants del barri amb la renda per càpita més baixa de la ciutat, on la xifra de desnonaments trenca rècords.

En només sis anys, la Dreta de l’Eixample ha vist com 50 immobles arrelats al barri han estat objecte d’operacions immobiliàries per convertir-se en habitatges de luxe que s’acaben venent o llogant a preus desorbitats. Uns immobles que han passat a mans d’inversors com a valor refugi o que allotgen temporalment turistes de luxe.

Dues dècades després de començar el desenvolupament del 22@ al Poblenou, a Barcelona no han deixat d’aparèixer projectes basats en la conversió de sòl industrial en terrenys residencials i productius. Una dinàmica que té la seva raó de ser en la manca de solars disponibles a la ciutat i que ha trobat una mina d’or al voltant del projecte ferroviari de la Sagrera-Sant Andreu. El darrer projecte singular? L’autodenominat ecodistricte de la Mercedes, fruit de la iniciativa de la promotora Conrem Tramway en els solars que l’automobilística alemanya ocupava al Bon Pastor.

“Rebutjaries algú de la teva família pel color dels seus ulls?”. Aquesta és una pregunta aparentment irracional, però amaga una realitat: la violència cap a familiars LGBTI per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’eslògan és també el lema d’una campanya de sensibilització en contra de la LGBTI-fòbia en entorns familiars, impulsada per Ahora Dónde-Le Refuge, una associació sense ànim de lucre, creada el 2019 a Barcelona, que treballa per l’acceptació dels membres del col·lectiu en totes les famílies i que dona assistència a les víctimes d’aquest tipus de violència.

Había una vez tres contenedores que eran hermanos y vivían en lo más profundo de un barco de carga. Se llamaban YangMing -“High cube”-, Amficon -“Amphibious container leasing”- y Containex -“La calidad también puede ser de segunda mano”-. Siempre habían sido felices en alta mar. Transportaban cajas de fruta, electrodomésticos, utensilios de todo a cien que luego se venderían en los bazares de los chinos [...]”.

Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que suposa perdre la llar. Però penso: aquesta angoixa, aquesta impotència, aquest dolor, el comparteixen desenes de famílies setmanalment a les assemblees dels moviments per l’habitatge de la ciutat.