Hi ha fets que ens recorden la vigència de la llei mordassa: així s'anomena popularment la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana aprovada pel govern del PP el 2015, derivada d'una moció al Parlament espanyol presentada per CiU el 2012. Va ser la resposta institucional al 15-M i atorga una alta discrecionalitat a les forces d'ordre públic per fer servir la seva autoritat.
El 21 de novembre de 2020 a mitja tarda saltava un primer titular via Twitter que poc tenia a veure amb el que realment havia passat: “Abatut un home amb un ganivet a Barcelona”. De manera immediata es va començar a especular amb un suposat atac “terrorista”, però a mesura que passaven els minuts els nombrosos testimonis presencials en un passeig de Sant Joan atapeït a aquelles hores d’un dissabte posaven llum a la versió inicial.
Des que amb l’acord de Govern entre Barcelona en Comú i el PSC Albert Batlle va assumir la tinença d’alcaldia de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament, ha imprès un gir radical en el relat de la seguretat des de la institució, basat en l’increment de la pressió de les forces policials com a recepta única per abordar la delinqüència i en l’assenyalament de col·lectius vulnerables, com els manters, les persones que ocupen pisos com a solució desesperada a la necessitat d’un sostre o els menors no acompanyats, com a principals agents de l’increment de l’activitat deli
Més que un esdeveniment mediàtic, l’emissió del documental Ciutat Morta el passat dissabte 17 de gener pel Canal 33 ha sacsejat la consciència de la nostra societat i ha desfermat un terratrèmol polític. Ara, ja és indefugible. Allò que durant anys les víctimes d’un esgarrifós muntatge policial, polític i judicial, les seves famílies i amics i -gràcies a la seva tenacitat- un nombre creixent de persones i col·lectius han estat reivindicat, ha de ser finalment atès: cal reobrir el cas del 4-F.
La Favb vol manifestar el seu malestar davant la notícia publicada avui pels diaris El Mundo i Vilaweb en relació a la causa de les ferides que va patir el senyor Xavier Vilaró, Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i les contradiccions que s’han anat produint a les successives compareixences dels responsables polítics de l’Ajuntament de Barcelona respecte de les circumstàncies i les causes de les ferides del sr. Vilaró.
Amb el suport:
