La fotografia del nou consistori barceloní sorgit de les urnes és sensiblement diferent a l’anterior. I no només perquè sigui menys paritari, s’hagi rejovenit lleugerament baixant dels 50 anys de mitjana i s’hagin renovat 29 dels 41 representants.

Les enquestes no es van equivocar quan preveien un frec a frec entre comuns i republicans. La victòria anava d’un pèl i per això aquesta cursa electoral ha estat una de les més dures que es recorden.

Fa dos anys un grup d’activistes socials que venien d’anys d’activisme social als carrers entraven a l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat més important del sud d’Europa, malgrat el rebuig de les principals forces del capitalisme català i internacional. Tots els grans poders polítics i econòmics s’ho miraven amb desconfiança. La portada de l’endemà de La Vanguardia va ser: “Canvi radical”. Per primer cop a la història, una dona jove i d’esquerres era alcaldessa de la ciutat, i els mascles alfa escopien insults a les tertúlies.