Carles Prieto va ser president de la Favb entre 1978 i 1982
És veritat que fa més de 40 anys que van passar moltes coses, i que una de les més importants va ser la realització de les primeres eleccions municipals democràtiques després de Franco.
Entre els dies 4 i 27 de març es podrà visitar a l'Espai Alliberat de la presó Model l'exposició fotogràfica Preses de Franco organitzada per l'AV de l'Esquerra de l'Eixample. L'horari de visita serà de dilluns a divendres de 15:00 a 18:00 i els dissabte de 10:00 a 18:00 hores.
El passat 27 d’abril el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va acordar rescabalar moralment els 1.600 funcionaris municipals que van ser depurats després de la guerra civil i publicar-ne els noms, els càrrecs pels quals van ser imputats i les sancions corresponents en la Gaseta Municipal, en el BOPB (el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) i en una web que està a l’abast de tothom. Aquesta reparació, que arriba amb 79 anys de retard, no implica cap compensació econòmica per als seus hereus.
El cardenal Enric Pla i Deniel, autor de la justificació ideològica de l’aixecament militar contra la República com a Cruzada, devot practicant de la salutació feixista, inventor de les entrades de Franco “bajo palio” a les esglésies, i premiat per això pel dictador amb l’arquebisbat de Toledo, el títol de Primat d’Espanya i un escó a les Cortes Españolas, tenia cinc nebots, fills de la seva germana Mercè, casada amb Damià Mateu i Bisa -comerciant de ferros amb l’empresa Viuda e hijos de Miguel Mateu i fundador, entre altres, de la fàbrica d’automòbils Hispano-Suiz
Fins a l’any 1955 van coexistir cinc noms diferents per a les adreces de correus de la Rambla: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica. Cadascuna tenia la seva numeració pròpia. L’any 1955 l’Ajuntament va decidir unificar la numeració sota un únic nom i des d’aleshores les antigues denominacions s’han anat perdent i han anat deixant pas poc a poc al nom únic de les Rambles, primer, i la Rambla, finalment.
El pal de paller de la maquinària del franquisme per liquidar qualsevol activitat considerada contrària als principis del règim va ser un cos policial creat en acabar la guerra civil amb aquesta finalitat: la Brigada de Investigación Social, coneguda popularment com la Brigada político-social, o simplement la Brigada o la Secreta.
L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.
La Favb ha pres coneixement, amb preocupació i indignació, de la convocatòria, per part de la Falange, d’una manifestació, prevista per aquest dissabte davant la seu d’Òmnium Cultural, amb la pretensió de denunciar el que la formació feixista, fent gala del seu característic llenguatge d’odi, anomena “un cau de paràsits i separatistes”.
Amb el suport:
