Arantxa Tirado (Barcelona, 1978) és politòloga i doctora en Relacions Internacionals i en Estudis Llatinoamericans. Les seves investigacions inclouen l’estudi del lawfare [guerra judicial] contra els governs d’esquerres a l’Amèrica llatina o la importància de la classe obrera, però també ha analitzat la forma com la ultradreta penetra en els barris. A les portes de les eleccions municipals, parlem amb ella dels discursos que impulsen aquestes formacions i de l’acció de les esquerres a l’hora de confrontar-los.

"La Asociación de Vecinos 9 Barrios ha sido objeto constante de vigilancia y observación por parte de los servicios específicos de la Brigada Regional de Investigación Social de esta Jefatura Superior”. Aquest fragment d’informe policial de l’11 d’agost del 1974 evidencia que les associacions de barri que aquell any van començar a entrar a la Favb i que ben aviat van fer seva l’hegemonia de l’entitat van estar sempre sota sospita i estricta vigilància per part de les autoritats franquistes.

Inutilitzar els cadenats de la persiana amb silicona, col·locar embotits i grassa de porc -aliments prohibits pel llibre sagrat de l’Islam, l’Alcorà- a la façana del local i enganxar cartells amb consignes com “Stop islamización de Europa”.

Hem entrat en un període perillós. A un país darrere un altre reapareix l’espectre polític de l’ultradreta.

El seu èxit es basa a explotar les pors de molta gent al canvi. I de convertir aquestes pors en una resposta autoritària. És, també, una reacció a la incapacitat de les polítiques dominants per garantir una vida digna a molta gent. I, a la vegada, és una fórmula que explota els pitjors comportaments humans: el masclisme, la xenofòbia, el racisme.