Barcelona en Comú va accedir al govern municipal amb un discurs crític amb el turisme i amb els impactes negatius que aquest sector té sobre la ciutat, com ara la degradació de la qualitat de vida als barris o l’encariment de l’habitatge.
Aquest dijous 13 de juliol a partir de les 20:00 hores les plataformes veïnals #VidaLaietana i #FemPlaça han organitzat un acte festiu-reivindicatiu a la plaça Sant Felip Neri.
La trobada servirà per reclamar les places de Ciutat Vella com a espais públics d'ús comunitari i per celebrar la notícia que l'Ajuntament de Barcelona farà habitatge públic a l'edifici de Via Laietana 10, tal com havia reclamat el barri.
Les entitats veïnals traslladen al govern municipal la seva preocupació perquè la modificació de l’ordenança de terrasses esdevingui una forma encoberta de desregulació de l’espai públic a la ciutat
Trobada amb Jaume Collboni, Montserrat Ballarín i Daniel Mòdol per tractar la proposta municipal de modificació de l’ordenança de terrasses
Així veu l'il·lustrador Jordi Lapedra una veïna envoltada d'andròmines amb les quals ha de compartir el carrer
Ja podeu descarregar des de la web de la Favb el número 144 de la revista Carrer, que dedica el dossier a fer una balanç crític dels dos anys de govern municipal.
Presentació en roda de premsa del manifest Per una regulació de terrasses que preservi l'espai públic com a dret col·lectiu a la sala 1 del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10, entresòl)
Les entitats veïnals convoquen una roda de premsa per al pròxim dimarts 23 de maig per presentar als mitjans el manifest Per una regulació de terrasses que preservi l'espai públic com a dret col·lectiu.
La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi.
Resulta ben complicat pensar en el paper que el turisme, i sobretot la indústria turística, jugarà a la ciutat els propers anys. Hi ha moltes variables, massa per poder fer prediccions, però en canvi el joc proposat per Carrer de manegar diferents hipòtesis i escenaris (im)possibles, permet reflexionar sobre el problema des d’angles poc habituals i potencialment enriquidors.
En record de Manuel Arranz Herrero i Josep Mª Huertas Claveria
Descriure com i quin serà el patrimoni de la ciutat de Barcelona l’any 2042 és una tasca difícil. Potser una breu història de la seva defensa viscuda en primera persona, i algunes propostes resultat de l’esforç d’un grup de patrimoni, poden ajudar a plantejar un futur millor. La història de la conservació del patrimoni té una llarga trajectòria a la nostra ciutat. Per centrar-nos en les darreres dècades, hem de valorar el paper de determinades institucions i entitats cíviques en la defensa del nostre bé comú.
Amb el suport:
