Compartim l'article de la revista Viento Sur on la M. Teresa Martínez, professional sanitària i activista veïnal, analitza àrea per àrea com ha reaccionat el sistema sanitari de Barcelona a una pandèmia per a la qual no estava preparat i quines lliçons hem d'aprendre per atendre les noves onades: problemes de salut demorats, seqüeles dels crònics desatesos, problemes psicològics i derivats dels condicionants de la salut o complicacions post-Covid. El podeu consultar des d'aquest enllaç.

Avui hem conegut les dades d’afectació del Coronavirus per zones: Nou Barris i altres barriades obreres de la ciutat estan entre les més afectades, amb nivells molt superiors que altres territoris de la ciutat.

Aquesta situació no ens sorprèn. Sabem que les desigualtats de renda estan directament relacionades amb la qualitat de la salut: condicions de salut prèvies, condicions dels habitatges, alimentació, etc.

El codi postal determina la salut dels ciutadans. Dit amb altres paraules, digues-me en quin barri vius i et diré quina esperança de vida tens o et queda. Això és així perquè les desigualtats en salut estan fortament condicionades per les desigualtats socials i econòmiques, de manera que els habitants d’un barri pobre com Torre Baró moriran de mitjana onze anys abans que els residents a Pedralbes.

La medecina moderna és cada cop més complexa i sofisticada, els aparells i altres mitjans tècnics de què disposa ajuden a aconseguir solucionar malalties que fins fa relativament poc temps eren considerades mortals de necessitat, i el progrés científic i tecnològic avança cada cop a més velocitat.

“Salvemos nuestros pulmones, fuera la planta”. És el mes de gener de 1977, i la pancarta encapçala la manifestació de veïns i veïnes de Nou Barris que protesten contra l’Ajuntament per la instal·lació d’una planta asfàltica a Roquetes i Trinitat Nova. Erigida sobre terrenys forestals i transgredint la normativa de proximitat a habitatges, la planta asfàltica només funcionarà una vegada.