La Favb, Enginyeria sense Fronteres (promotora de la consulta per a la remunicipalització de l'aigua) i l’Associació Idrissa (promotora de la consulta pel canvi de nom de la plaça Antonio López) hem presentat aquest divendres 25 de maig un recurs de reposició que qüestiona l’acord de Plenari adoptat en la sessió del 10 d’abril en relació amb la multiconsulta prevista.
Aquest diumenge 15 d'abril s'ha convocat la manifestació Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió us volem a casa!. La marxa, organitzada pel l'Espai Democràcia Convivència, començarà a les 12:30 hores a la plaça Espanya i farà el seu recorregut per l'Avinguda del Paral·lel.
El dimarts 10 d'abril de 2018 el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, amb els vots dels grups Popular, Ciutadans, Demòcrata, Socialista i la CUP, va impedir la celebració de dues consultes populars que havien obtingut les signatures legals per dur-se a terme.
La Taula per la Democràcia ens vam constituir per donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític.
Les mesures aprovades pel Senat espanyol, en aplicació del article 155, representen la destitució immediata del Govern de la Generalitat escollit democràticament i la intervenció de facto de les institucions catalanes.
Aquest dijous 26 d'octubre a partir de les 19:00 hores la Taula per la Democràcia ha convocat concentracions davant dels ajuntaments de les capitals de comarca catalanes.
La Taula per la Democràcia fa una crida a la mobilització de la ciutadania en rebuig a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i en defensa de l’autogovern de Catalunya.
Més enllà de les diverses opinions sobre la convocatòria de l'1 d'octubre, hi ha una línia vermella que mai no es pot ultrapassar: voler resoldre per la força, violentant les llibertats i les institucions catalanes, un conflicte de naturalesa política que demana solucions democràtiques. Tot el contrari del que està fent el Govern de Rajoy. Cap fet consumat violentament impedirà que el futur del nostre poble es faci negant el diàleg i la participació de la població en la presa de decisions.
La necessitat d’adequació de les vigents Normes Reguladores de la Participació Ciutadana ha estat una reivindicació històrica del teixit associatiu, amb l’objectiu d’apropar-se a una societat que avança, que es torna més complexa, més compromesa, i que exigeix més i millors models de participació en la presa de decisions del nostre govern local.
El pal de paller de la maquinària del franquisme per liquidar qualsevol activitat considerada contrària als principis del règim va ser un cos policial creat en acabar la guerra civil amb aquesta finalitat: la Brigada de Investigación Social, coneguda popularment com la Brigada político-social, o simplement la Brigada o la Secreta.
L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.
Hi ha en joc el futur del poble grec. Però, amb ell, hi ha en joc també el destí de la democràcia europea i els nostres propis anhels de justícia social i de llibertat. Després de mesos de tenses negociacions, vet aquí que els principals governs europeus, esperonats per l'FMI, llancen un ultimàtum a Grècia, exigint que la seva població, empobrida per anys de polítiques d'austeritat, assumeixi nous sacrificis per pagar un deute monstruós que van generar, no pas la gent senzilla, sinó la corrupció i l'especulació financera internacional.
