Tot i que allunyat de la política des de l’any 2015, el pas d’Antoni Vives pels despatxos municipals de Barcelona encara té alguns capítols per escriure, en forma de procediments judicials. Tot fa indicar, però, que tindran menys tensió dramàtica que els de les seves novel·les (l’ex mà dreta de l’alcalde convergent Xavier Trias ha publicat quatre obres de ficció).

La Favb va decidir exercir l’acció popular en la causa criminal coneguda arran de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música al juliol de 2009 i es va personar a la causa al desembre de 2009, com va dir el llavors president a la roda de premsa en anunciar la decisió, amb la doble finalitat de donar transparència al procediment i mirar de garantir que aquest arribés a les seves últimes conseqüències, que no es tapés res. Evidentment, no vam ser ben rebuts.

En ple estat d’alarma, el 20 d’abril de 2020, vam conèixer la confirmació de la sentència del cas Palau, que dictava nou anys i vuit mesos de presó i multa de 4,1 milions d’euros a Fèlix Millet i set anys i sis mesos de presó i multa de 2,9 milions a Jordi Montull. Tots dos hauran de retornar 23 milions al Palau de la Música. A la que va ser responsable financera del Palau, Gemma Montull, se la condemna a quatre anys de presó i una multa de 2,6 milions.

Barcelona Regional (BR) va ser creada el 1993 aprofitant el know how acumulat amb la transformació urbanística de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Es va constituir com un mitjà tècnic propi de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana.

Tard, molt tard. Però per fi ha arribat la sentència del cas Palau. I és contundent i dona la raó al que sempre vam defensar des de la Favb: que a més del saqueig executat per les famílies Millet i Montull, el Palau era una tapadora utilitzada per camuflar els pagaments corruptes de l’empresa Ferrovial a CDC.

Jordi Panyella és periodista, autor del llibre ‘Fèlix Millet, el gran impostor’

Vés per on, la sentència del cas de l’espoli del Palau de la Música ha permès resoldre per sempre més un dels grans misteris de la humanitat sobre el qual s’ha debatut llargament: què va ser primer: ¿l’ou -objecte cobejat del desig perquè és font d’aliment i d’energia, i qui va ben peixat és més fort i, al cap i a la fi, més poderós-; o l’animal necessari per produir aquesta font de proteïna indispensable, és a dir, la gallina?

(L'intent) d'estació de la Sagrera reuneix tots els requisits per esdevenir un complex arqueològic del que ha suposat la crisi del sistema: corrupció, pols, operaris sense feina i urbanisme de pelotazo.

Les declaracions dels gestors del Palau han confirmat la tesi del fiscal del cas: que l’entitat musical era instrumentalitzada per traslladar comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obra pública. Però hi ha un misteri subjacent que el jutge no ha volgut investigar, malgrat la insistència de la Favb. Es tracta dels vincles entre Fèlix Millet, la FAES i José Maria Aznar.

“Barcelona 2040: ciudad limpia de corrupción”. Cualquier ciudadano demócrata y honrado de Barcelona desearía que este título llegara a ser realidad. Pero para poder imaginar ese futuro es necesario recordar de dónde venimos.