Aquest estiu, la “confessió” de Jordi Pujol -amb totes les aparences de ser un tallafocs davant possibles revelacions o una coartada- ha trasbalsat profundament la societat catalana. Ni es tracta d’un assumpte “personal”, ni és un cas “entristidor” però aïllat, tal com volen fer-nos creure des dels cercles polítics més propers del que estigué durant 23 anys al capdavant de la Generalitat. No. Estem davant d’un episodi de fi d’època. La caiguda de Pujol és la d’un actor cabdal del règim heretat de la transició.

Des de fa més de dos mesos, les protestes contra la pujada del preu del transport públic no han parat d’estendre’s, palesant el malestar de la ciutadania en un context de pèrdua de poder adquisitiu de pensionistes i gent treballadora, d’empobriment d’àmplies franges de la població i d’erosió dels seus drets. De bon començament, les autoritats, Ajuntament de Barcelona i Generalitat, no van saber llegir el sentit d’aquestes manifestacions, esperant que al cap d’uns dies de soroll la gent es resignaria a la nova situació. No ha estat així.

N’hi havia que pensaven que teníem un problema amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altres, CONFAVC, FAVB i PTP, cercant un interlocutor adient per parlar de l’última pujada de tarifes i de l’enorme rebuig social que ha suscitat, ens reuníem el passat dimecres, 29 de gener, amb l’Autoritat del Transport Metropolità. Potser tots plegats anàvem errats. Si fem cas de les declaracions de Francesc Homs, cal concloure que ens hem d’adreçar directament a la Generalitat.

Entitats de la societat civil demanen la creació immediata d’un Gabinet de Crisi davant el desgavell de Rodalies produït per les obres del TAV

El món veïnal, sindicats i organitzacions de consumidors i usuaris del transport exigeixen reunir-se amb urgència amb el Ministeri de Foment amb la presència dels alcaldes de l’àrea metropolitana

MANIFEST DE LA PLATAFORMA D’ENTITATS SIGNANTS