Les cinc associacions veïnals que conformen la Coordinadora Veïnal de l’Eixample i la Favb han enviat una carta a les regidores del PSC Laia Bonet i Montserrat Ballarín en què reclamen que el seu grup municipal doni suport al Pla d’Usos de l’Eixample que s’ha d’aprovar el plenari municipal de divendres que ve.

Si la primera parte de este artículo -publicado en el número 161 de Carrer- hacía referencia a la brecha digital que el Ayuntamiento de Ada Colau ha generado al implantar un nuevo sistema de acceso al Park Güell para los ciudadanos de Barcelona -excepto aquellos que viven en barrios que el Consistorio considera colindantes al parque-, esta segunda parte aborda los trastornos que la nueva forma de acceso ha traído al barrio de la Salut, donde se sitúa la entrada principal -calle Larrard, Olot, Sant Josep de la Muntanya, Rambla Mercedes, etc.-.

El Gòtic s’ha convertit en un parc temàtic, un centre comercial a l’aire lliure. Ens estan robant la vida al barri fins i tot els diumenges. Els carrers sempre estan massificats i ja no tenim cap estona de tranquil·litat. I qui pot pagar els locals comercials? O cadenes o multinacionals”. Aquest és el balanç duríssim que fa Martí Cusó, en nom de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, de la marató comercial que ha viscut Barcelona amb tots els diumenges oberts des del 15 de maig passat.

Uns xurros amb xocolata..., i una crema catalana..., i una ensaïmada i una orxata i un cacaolat”. A la Granja M. Viader (“Iogurts, brioixeria i pastissos”), a deu metres de la Rambla, una turista de Puerto Rico menja pels ulls. Fins i tot el cambrer l’avisa: “Molt està demanant vostè”. Ella riu amb un moviment de verònica: “És que demà torno al meu país i m’han dit que he de tastar les postres típiques d’aquí”. La Rambla de Barcelona ha recuperat el ple rendiment després de dos anys de pandèmia.

Ja fa anys que els productes que abunden al Mercat de la Boqueria de Barcelona són els que els turistes poden consumir in situ -sucs de fruites, empanades argentines, burritos...- o bé els que poden endur-se de tornada al seu país, com ara els embotits envasats al buit. De fet, de totes les parades que hi ha, només nou no ofereixen cap producte enfocat al turisme. Una de les poques que resisteixen és la botiga de fruites i verdures Cal Neguit, regentada per Pere Miquel, que és la cinquena generació de la seva família que es dedica a la pagesia.

La darrera necrològica sobre les botigues emblemàtiques que va publicar Carrer el desembre del 2018 l’acabàvem amb una notícia esperançadora: se’n salvava El Ingenio del carrer de Raurich. Un emprenedor havia acceptat el repte de revifar el negoci després de l’intent fallit dels amos d’El Rey de la Magia que van agafar el relleu en jubilar-se Rosa Cardona, que era la neta del fundador de la botiga. Del seu obrador havien sortit els gegants i els caps grossos de mitja Catalunya. Doncs l’esperança a fer punyetes.