Ada Colau o Xavier Trias? Vuit anys després de la gran batalla per Barcelona que va dur a l’alcaldia la primera dona en la història de la capital de Catalunya, les eleccions municipals del 28 de maig tenen un cert aire de dejà vu. I no només perquè -amb permís de Jaume Collboni, Ernest Maragall i la resta de candidats i candidates- els protagonistes del duel electoral siguin els mateixos, sinó perquè el que està en joc aquest 2023, igual que ho estava el 2015, és el model de ciutat.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) té previst expandir-se agafant una part de la plaça dels Àngels. El projecte, aprovat per l’Ajuntament, contempla que el nou equipament ocupi 908 m² a l’espai adjacent al Convent dels Àngels, un fet que ha posat els veïns en peu de guerra. L’ampliació “significa restar-li espai al veïnat, quan el Raval té molta densitat de població i la relació d’espai lliure per habitant és la més baixa de la ciutat”, apunta Carmela Torró, veïna i membre de la Xarxa Veïnal del Raval, que aglutina diferents entitats.

Había una vez tres contenedores que eran hermanos y vivían en lo más profundo de un barco de carga. Se llamaban YangMing -“High cube”-, Amficon -“Amphibious container leasing”- y Containex -“La calidad también puede ser de segunda mano”-. Siempre habían sido felices en alta mar. Transportaban cajas de fruta, electrodomésticos, utensilios de todo a cien que luego se venderían en los bazares de los chinos [...]”.

Barcelona ha estat pionera en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere. No en va, la primera organització de l’Estat, el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), va sorgir a la ciutat a les darreries del franquisme. A més, la primera manifestació de l’Orgull a Espanya va ser també a Barcelona: es va produir el 26 de juny del 1977 i va recórrer les Rambles. Tot aquest bagatge ha cristal·litzat en els darrers anys en una sèrie de rutes al voltant de la història de les persones LGBTI.

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

Les associacions veïnals són entitats molt lligades al territori. En paral·lel a la seva participació en la recuperació i consolidació de la democràcia, van esdevenir un actor clau en la presa de consciència ciutadana sobre la importància d’entendre i preservar la memòria, de conservar elements patrimonials que expliquen, per bé i per mal, d’on venim com a col·lectivitat.

Concentració a la plaça de Sant Jaume el 3 de novembre

Les veïnes i veïns dels barris de Ciutat Vella exigim a les autoritats municipals que vetllin i actuïn per fer complir les ordenances municipals pel que fa a l'ús de l’espai públic.

Ja fa molt de temps que patim problemes derivats d’això, però en les últimes setmanes hem vist augmentar un ús massiu, incontrolat, incívic i cada cop més privatitzant de l’espai públic. Tot això perjudica greument la convivència i degrada progressivament els nostres barris.

Xavi Artal reparteix el correu al carrer Escudellers i rodalies des de fa 17 anys. En fa 34 que és carter. Abans havia treballat a Rubí, a Sabadell, a l’Hospitalet... Però va ser en aquests carrers antics, bruts i de moral dubtosa del centre de Barcelona que va trobar la seva mitja taronja. “Això em va semblar com un poblet”.