Jordi Panyella és periodista, autor del llibre ‘Fèlix Millet, el gran impostor’

Vés per on, la sentència del cas de l’espoli del Palau de la Música ha permès resoldre per sempre més un dels grans misteris de la humanitat sobre el qual s’ha debatut llargament: què va ser primer: ¿l’ou -objecte cobejat del desig perquè és font d’aliment i d’energia, i qui va ben peixat és més fort i, al cap i a la fi, més poderós-; o l’animal necessari per produir aquesta font de proteïna indispensable, és a dir, la gallina?

Les declaracions dels gestors del Palau han confirmat la tesi del fiscal del cas: que l’entitat musical era instrumentalitzada per traslladar comissions de Ferrovial a Convergència a canvi d’obra pública. Però hi ha un misteri subjacent que el jutge no ha volgut investigar, malgrat la insistència de la Favb. Es tracta dels vincles entre Fèlix Millet, la FAES i José Maria Aznar.

La corrupta història de l’hotel del Palau de la Música encara no s’ha acabat. Només s’han produït finals parcials i, fins ara, tots en contra de la ciutat. I el que és més greu: el pla que preveia la construcció d’un hotel al carrer Sant Pere Més Alt, davant del Palau, encara no ha estat anul·lat, malgrat que s’ha tractat en dues ocasions en el plenari del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Mai no s’ha arribat a executar l’anul·lació, que va ser aprovada per majoria.

Comencem amb les pericials i comencem pels diners de l’espoli del Palau de la Música per ús personal de Fèlix Millet i de Jordi i Gemma Montull.

Després de la pausa pasqual aquest divendres 21 d'abril hem reprès la feina amb les darreres declaracions testificals que quedaven. Inicialment n’havien de ser força, fins a 16, però el cicló de les renúncies se n’ha endut fins a 8, així que ens hem disposat a fer els darrers 8 testimonis. El 24 d'abril començarem amb les pericials.

Interessant còctel el d’avui. L’hi direm “Foyer”

Ingredients

Un inspector de la UDEF
Un responsable de finances de CDC, a ser possible en actiu. Si està imputat en una altra causa, millor.
¼ suc de llima (la fruita)
2 fulles de menta

Elaboració

Recipient mesclador o, si no se’n disposa, auditori de ciutat judicial construïda per Ferrovial

Servei

Tassó de glop curt bordejat amb menta i sucre. Decorat amb una rodanxa de llimona o qualsevol altra filigrana per tapar les vergonyes.

Les nou del matí. No havia obert la porta del Jutjat encara i coincidim a l’entrada amb els Montull, Fèlix Millet i una munió de periodistes. Com que no hi ha escoles, es veu que tothom ha arribat avui abans. Com que amb els primers no tinc gaire conversa, l’he feta petar una estona amb uns quants periodistes, el dia prometia i no ha decebut.

Iniciem el dia amb una altra secretària de Jordi Montull. Aquesta reconeix com fet per ella un document del 2006 de distribució del 4% de l’adjudicació a Ferrovial d’una part de l’obra de la Ciutat Judicial de Barcelona. També un altre de 2001, on consten els acords amb Buenaventura, d’aportació al Palau en funció de l’obra adjudicada. Eren notes de Jordi Montull per passar a màquina.