Qui estableix els termes d’un debat té grans possibilitats de guanyar-lo. I per això les elits locals plantegen el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat en termes d’economia contra ecologia. O de tenir un projecte ambiciós en front de la coalició del “no”.

L’argument a favor de l’ampliació és senzill: ens permetrà tenir un hub que ens col·locarà al centre de l’economia mundial, cobrirà la creixent demanda de viatgers a Barcelona, i crearà un nou pol econòmic i llocs de treball al seu voltant. Un argument convincent si s’obliden unes quantes coses crucials.

Contra l’opció d’incrementar més i més la capacitat de l’aeroport del Prat, la tendència europea és la substitució dels vols de curta i mitja distància per relacions ferroviàries. Un canvi justificat pel menor impacte ambiental en termes d’emissions i de soroll, però també per comoditat -viatges de centre a centre, més espai, millor vertebració territorial...- i per l’aparició d’un sentiment social, la vergonya de volar, progressivament més important.

Durant aquest any hem vist com la patronal, els governs i gran part dels seus mitjans de comunicació han posat tota la maquinària en marxa per amagar la realitat del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, obviar els incompliments de la legislació ambiental i vendre el seu fals relat de progrés. Un relat unànime, això sí, acompanyat de certa discrepància i excés de gesticulació, calculada per pur tacticisme polític i per manipular el debat i reduir-lo a “Ricarda Sí, Ricarda No”.

“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte d’Aena no era sostenible, i que només estava pensat per satisfer les oligarquies de poder. “Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present”, va rematar.