Àrea d'Habitatge

Comissió d'habitatge

Des de la Favb estem impulsant la comissió d'habitatge que està formada per més de quinze associacions de veïns i veïnes. El seu objectiu és donar suport i empoderar des de la proximitat dels barris a la gent afectada per les diferents problemàtiques en relació a l'habitatge. Contacte.

Material de la Comissió:

Manifest

Guia de la comissió (Consells per a la gent que s'apropa a les AV amb problemes d'habitatge)

Certificat (Mostra de Certificat facilitador de negociacions del llogater per a la renovació del seu contracte -ha de ser personalitzat i segellat per la FAVB- )

 Cartell per a les AV (editable)

 

Mudances de Protesta

Informació

 Cartell de difusió de les Mudances de Protesta

 

Dret a l’habitatge

El dret a l’habitatge digne i assequible és un dels drets recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i també en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i en la Constitució Espanyola, però no com a dret fonamental. També apareix a la llei pel dret a habitatge de Catalunya que, per primera vegada, reconeix la funció social de l’habitatge.

A Barcelona l’accés a l’habitatge per a la majoria de la ciutadania és una missió impossible i sense habitatge no hi ha projecte de futur, ni per a les famílies ni per a la ciutat. A més, un sistema que no tingui capacitat de regular els efectes perversos de l’oferta i la demanda és, en termes de democràcia, un sistema injust i feble. En aquest sentit, s’està produint una pèrdua del teixit social de la ciutat per l’inici d’un procés de gentrificació generalitzat provocat per l’increment especulatiu del preu del lloguer sumat als canvis dels usos residencials que comporten els allotjaments turístics.

Les dificultats i les problemàtiques que es generen s’incrementen clarament segons els barris i si superposem el mapa de la distribució de la riquesa -i a més hi afegim altres indicadors com l’atur i els serveis socials-, veurem que l’impacte més gran es dóna en els barris amb emergència habitacional. El mapa de distribució de la renda també constata que la crisi ha estat transversal i que hi ha bosses cada vegada més grans de famílies afectades als barris de rendes mitjanes.

La bombolla immobiliària, la crisi econòmica, la precarització laboral i les polítiques d’ajustaments que s’han dut a terme fan que moltes famílies no tinguin garanties ni estabilitat laboral per accedir a un crèdit hipotecari. Tampoc tenen capacitat d’estalvi per tenir el 30% del valor de l’habitatge i això, juntament amb la por al comportament del mercat hipotecari, les acaba expulsant perquè no poden accedir ni a un habitatge de compra ni tampoc de lloguer.

Barcelona és el refugi dels petits, mitjans i grans especuladors ja siguin nacionals, estatals o internacionals. Invertir a la ciutat és una aposta segura que els garanteix seguretat i una bona rendibilitat. Aquest és un dels efectes col·laterals del que s’ha denominat la Marca Barcelona.

Per què s’ha arribat a aquesta situació critica?

D’entrada per culpa d’un parc públic testimonial (1,5% del total de l’habitatge residencial) que ni tant sols és capaç de cobrir la demanda d’habitatge per a situacions d’emergència dotacional. Aquesta situació ha provocat que un segment de la població amb ingressos baixos hagi optat per hipotecar-se com a única forma d’accedir a un habitatge. Aquest sector ha estat la primera víctima de la bombolla immobiliària i de la desregularització total. La proliferació d’habitatges d’ús turístic i els habitatges tancats propietat de grans inversors i buidats a cop de desnonament en són alguns exemples.

La Favb està fent un estudi estadístic de l’evolució dels preus de lloguer als barris i les dades són preocupants perquè en alguns indrets allunyats dels circuits especuladors també s’han incrementat els preus dels lloguers per sobre de la mitjana. Els veïns dels barris del centre de la ciutat expulsats pels efectes del turisme s’estan desplaçant a barris perifèrics generant nous processos de gentrificació.

Què fem per revertir aquesta situació?

La Favb treballa en tots els àmbits perquè prevalgui la funció social de l’habitatge per sobre del dret a la propietat privada. Formem part del Consell de l’Habitatge Social i de la seva Permanent. També som part del grup promotor del Sindicat de Llogateres i Llogateres que té com l’objectiu de protegir el dret al lloguer com un règim de tinença assequible, estable, segur i digne, i alhora, reivindicar de manera col·lectiva els seus drets i incidir en tots els àmbits administratius i de govern. Som interlocutors davant de les administracions de les problemàtiques que sorgeixen en els barris al voltant del dret a l’habitatge.

Assetjament immobliari

En base a la Llei del dret a l’Habitatge catalana és possible articular denúncies per assetjament o mobbing immobiliari, que hauran de ser respostes per les administracions amb procediments administratius que podrien acabar amb sancions importants als responsables.

L’article 2 de la Llei 18/2007 fixa com a finalitats, entre d’altres, fer efectiu el dret a l’habitatge digne i adequat. Més endavant, en el seu punt f), fa una menció específica a l’assetjament, establint com a objectiu promoure l’eradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, per mitjà de l’establiment de mesures d’acció positiva a favor de col·lectius vulnerables i la penalització de conductes discriminatòries en l’accés a l'habitatge; afegint-hi en l’apartat h) promoure la diversitat i la cohesió social en els barris i sectors residencials de les ciutats i pobles, com a garantia de l’adequada integració en l’entorn urbà, i prevenir fenòmens de gentrificació.

1. Motius o indicis que fonamentarien l'actuació per assetjament:

Lògicament un dels aspectes clau és detectar i poder aportar indicis suficients de l’assetjament. Els indicis que podrien basar una denúncia són els següents:

  • Negativa injustificada dels propietaris de l'habitatge a cobrar la renda arrendatícia.
  • Impedir les prorrogues contractuals automàtiques a les que té dret l’arrendatari o el dret a subrogació.
  • Voluntat del propietari de rescindir el contracte amb oferiment als llogaters d'una indemnització inferior a la que correspondria.
  • Incomplir del deure de conservació per causar el deteriorament de l’immoble.
  • La insalubritat per problemes d'higiene a l'escala.
  • Repercutir despeses o serveis no pactats en el contracte.
  • Incrementar sobtadament del preu del lloguer al marge de les previsions del
  • contracte o la normativa d’arrendaments.
  • Abandonar el manteniment dels espais comuns; allargar indegudament les obres
  • i actuacions que causen molèsties als llogaters.
  • Assetjar verbalment, de forma directa o indirecta, als arrendataris.
  • Amenaçar, enganya i/o pressionar psicològicament al llogater per forçar-lo a abandonar l'habitatge.
  • Llogar un espai proper a l'habitatge a persones que causen molèsties o aldarulls.
  • Ser passiu davant els actes vandàlics que es puguin produir sobre l’immoble o els seus elements comuns.

Més indicis

  • Interrompre el subministrament d'aigua, llum, gas i/o manipular-los per provocar consums excessius.
  • Qualsevol altra acció o omissió abusiva que tingui l'objecte de pertorbar la persona usuària de l'habitatge en l'ús pacífic del mateix i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l'aspecte material, en el personal o en el social, amb la finalitat que prengui una decisió no volguda sobre el dret que l'empara per ocupar l'habitatge.

2. Tipus de procediment:

Simplificant els procediments serien de la següent manera:

  • PROCEDIMENTS CONTRA L’ASSETJAMENT: si es desenvolupa a ritme ràpid, pot durar uns 2 o 3 mesos (previsió del temps mínim possible). En base a la denúncia o d’ofici s’inicia el procediment, s’obre una fase de prova per avaluar els indicis existents (15-30 dies), després una d’audiència (10-15 dies), i en dies es dictaria una resolució. la resolució comunica al denunciat que l’aturi, si això no passa es podrien posar fins a 3 multes coercitives per aconseguir-ho.
  • PROCEDIMENTS SANCIONADORS: si es desenvolupa a ritme ràpid, duraria un mínim de 6 mesos. El procediment és més complex.

Aquests dos procediments, no són excloents l’un amb l’altre i habitualment es comença pel de tipus coercitiu, per passar després al sancionador

Amb aquesta informació sí algun veí/veïna ve a la vostra associació podria determinar si hi ha indicis d’assetjament mobiliari, i adreçar-la a l’oficina d’habitatge, o al servei jurídic de la FAVB, tot i que nosaltres considerem important fer seguiment i acompanyament dels afectats.

L’Observatori Desc s’ha ofert a fer uns tallers formatius a partir de setembre per aprofundir en el tema, hem pensat que pot ser interessant, si la vostra associació està interessada ens ho feu saber a la Favb trucant al telefon 934 127 600 o contestant aquest correu i ja ens posaríem en contacte amb vosaltres.

Secció: