La revista Butifarra! va aparèixer a Barcelona el 1975, quan encara perdurava la dictadura franquista i el moviment urbà, tot exigint escollir el seu destí, experimentava un moment àlgid. L’equip inicial el van formar joves professionals com Juanjo Sarto, F. Pérez Navarro, Max, l’Avi, Ricard Soler, Carlos Vila i Alfonso López. La publicació, al principi d’aspecte certament modest, però alhora contundent, conjuminava la informació i l’opinió en defensa de campanyes i reivindicacions populars a través d’historietes, i això la distingia de les altres revistes.

Josep Maria Huertas Claveria coneixia i estimava la ciutat com gairebé ningú. En va explicar la seva història i el seu present, les seves lluites i els seus carrers, els seus barris i la seva gent, en la majoria del centenar de llibres i dels 6.000 articles que va publicar. Els textos d’aquesta antologia pertanyen a la primera dècada de Huertas com a periodista, des del seu primer treball en una publicació de difusió àmplia -una entrevista a Candel (Signo, 1964) fins a Vida erótica subterránea (Tele/eXprés, 1975), l’article que el va dur a la presó.

Sovint, la velocitat a la qual les associacions ens veiem obligades a actuar i prendre decisions no ens deixa temps per reflexionar sobre la nostra activitat. Aquest fet comporta una manca de producció escrita sobre allò rellevant del moviment veïnal avui i una manca d’instruments de reflexió que forneixin pautes de millora en les nostres formes de funcionament i acció. Moviment veïnal, reptes de futur té una finalitat essencialment pràctica: dotar d’eines i instruments les associacions veïnals per millorar el seu funcionament intern i extern.

Aquest llibre va ser fruit de la trobada del 4t Fòrum Veïnal Barcelonès, en què el moviment veïnal de Barcelona va debatre sobre ecologia urbana amb diferents entitats i persones del moviment ecologista i social de la ciutat. Els reptes mediambientals eren de molta magnitud i aquest treball no pretenia esgotar les temàtiques, però sí situar els elements per a l’anàlisi i l’acció a curt i llarg termini de la Favb en temes mediambientals, així com instar a les Administracions perquè treballin en la direcció de la sostenibilitat i la justícia social.

Amb motiu de l’edició del número 100 de la revista de la Favb, La Veu del Carrer, la col·lecció Quaderns de Carrer va glossar la trajectòria de 15 anys de feina col·lectiva d’una publicació feta des dels barris amb vocació de ciutat. Un recull que ajuda a veure des d’una altra perspectiva una dècada i mitja de vida i de transformacions a Barcelona, des d’un primer número dedicat al problema de l’aluminosi fins al número 100, dedicat al binomi poder-ciutat.

La segona edició de La Barcelona dels barris segueix sent, igual que la primera edició del 1991, una eina de treball per conèixer la ciutat i els seus barris, però és, sobretot, un reconeixement a les persones que hi viuen, treballen i en participen. Havien passat moltes coses i és indubtable que la ciutat havia sofert una gran transformació. Aquesta actualització de La Barcelona dels barris fa un recull explicatiu de les reivindicacions més importants del moviment veïnal de la Barcelona de finals dels anys noranta, també des d’una perspectiva sociològica.

En plena ressaca olímpica, el germans Eugeni i Pedro Madueño, periodista i fotògraf, retraten els ambients humans de Barcelona que ens havien ocultat els anys de culte a l’arquitecte, a les inversions, al disseny i a les pedres. Un retrobament amb la ciutat en el sentit shakespearià que tant agradava citar a l’alcalde Maragall: “The city is the people” (‘la ciutat és la gent’).