L'acudit: Talls de llum per Nadal

L'acudit: Calor i fred a les aules

L’acudit: Drons a la platja

L’acudit: Els riders

El problema de l'habitatge.

En aquesta entrada de 2021 s’havia de produir un fet del tot inèdit en la història recent catalana: en pocs dies havien de coincidir les eleccions per escollir la composició del Parlament i el futur Govern de la Generalitat i, en paral·lel, els comicis per triar un nou president i junta directiva del Futbol Club Barcelona. Era una bona oportunitat per comprovar, des de la proximitat, fins a quin punt és cert aquell tòpic segons el qual el Barça és una representació a petita escala dels interessos de poder econòmics i polítics del país.

Entre els anys 1991 i 1997 molts veïns i veïnes de barris populars de Barcelona vam mantenir una important lluita a l’entorn del rebut de l’aigua. El detonant havia estat un fort creixement del cost total del rebut, fonamentalment a causa d’un increment de les taxes públiques. Aquella lluita va acabar amb una victòria parcial: el càlcul de les càrregues va incorporar trams en funció del consum i del volum de la unitat familiar, i es va racionalitzar.

25 de novembre de l’any passat. La seu de La Caixa acull el Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Intervé Àngel Simón, president d’Agbar, que carrega contra l’Ajuntament de Barcelona -fonamentalment contra l’alcaldessa, Ada Colau, i Barcelona en Comú- amb l’argument que hi ha “governants i governantes que confonen l’interès polític amb l’interès públic” i afegeix que, els darrers anys, hi havia hagut un “menysteniment de les normes”.

El 2012 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) creava l’empresa mixta Aigües de Barcelona, que gestiona l’aigua a 23 municipis. L’empresa, controlada per Agbar, es creava per regularitzar una situació anòmala on Agbar gestionava l’aigua des del segle passat sense cap contracte ferm per abastir d’aigua la ciutat.

Un hotel de luxe al Camp de la Bota?