Tel.: (+34) 93 412 76 00

Inici » Què fem » Fòrums » II Fòrum Veïnal: Participació, especulació i equipaments

II Fòrum Veïnal: Participació, especulació i equipaments

Manifest del II Fòrum Veïnal Barcelonès

El primer Fòrum Veïnal Barcelonès es va convocar el maig de l’any 2000 com a espai de reflexió ciutadana i associativa amb els següents objectius: donar suport mutu a les diverses actuacions locals; conscienciar la ciutadania de la necessitat de participació; coordinar i articular un front comú d’acció, i debatre de forma permanent sobre diferents problemàtiques urbanes amb vistes a la recerca d’alternatives.

Malgrat haver-se assolit alguns dels objectius plantejats aleshores, el Fòrum Veïnal Barcelonès es torna a reunir aquest desembre de 2002 perquè pensem que la ciutat de Barcelona no està donant una resposta adequada a temes com la convivència, la marginalitat, la immigració, la conservació del patrimoni, el medi ambient i la sostenibilitat, la mobilitat, l’accessibilitat, l’habitatge… La llista és llarga, però aquest segon Fòrum Veïnal Barcelonès vol centrar-se en tres aspectes: la participació, l’especulació i els equipaments.

L’horitzó del 2004 i l’arribada de l’AVE estan transformant la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana sense que s’hagin atenuat les tensions urbanes i socials que ja es van apuntar fa dos anys i mig en el primer Fòrum Veïnal. Moltes problemàtiques i reivindicacions segueixen sense resoldre’s, però també n’apareixen de noves: el mapa dels conflictes urbans actuals es indicatiu d’aquesta situació. Aquestes transformacions, més que respondre a les necessitats de la ciutadania i ajudar a equilibrar les desigualtats entre els diferents barris, consoliden un model de fragmentació de la ciutat que desvertebra els grups socials i desorienta la ciutadania.

Constatem amb preocupació que la iniciativa pública de les administracions ha perdut pes i protagonisme davant dels interessos privats i l’acció de les grans multinacionals. En conseqüència, veiem com darrerament la ciutat està perdent patrimoni històric, cultural i social, cosa que provoca la pèrdua de referències sobre la pròpia realitat i la pèrdua també de mecanismes d’acollida de la immigració.

 

A favor d’una participació real

Reclamem una participació real en la política de la ciutat, amb capacitat de debat, de decisions i de seguiment sobre les seves concrecions. Més enllà del que diuen els reglaments de participació, reclamem una voluntat política que garanteixi la informació i els recursos que la facin possible.

Constatem que, en molts casos, l’origen dels conflictes que avui hi ha oberts a la ciutat rau en la manca d’una informació prèvia i d’una participació real dels veïns i ciutadans afectats.

Denunciem la demagògia davant de les properes eleccions, quan alguns partits polítics prometen coses que en els àmbits on estan governant no compleixen pas

Davant la complexitat dels processos de decisió a la ciutat, veiem la necessitat de replantejar-nos la nostra pròpia estratègia i els mecanismes de participació. Cal que aprofundim en la capacitat de diàleg dels ciutadans, les associacions, les entitats i les plataformes.

Ens proposem promoure el diàleg entre la ciutadania activa i les administracions. Per aconseguir-ho, reclamem un canvi en l’estructura administrativa de la ciutat que faciliti una descentralització cap als districtes, possibilitant, entre d’altres mesures, l’elecció directa dels seus consellers (a la que es van comprometre tots els grups polítics el 1999 per l’actual mandat). Cal també una major capacitat d’intervenció dels ajuntaments en temes supramunicipals i metropolitans.

 

Contra tot tipus d’especulació

L’urbanisme de sargidora iniciat als anys 80, que intentava reordenar la ciutat i reteixir els barris, s’ha tergiversat fins a donar com a resultat un model urbà oposat al que es va plantejar inicialment. El fet especulatiu perverteix el bé social i fa de la necessitat col·lectiva una màquina de fer diners. Així, els serveis i les infrastructures queden en segon terme perquè no generen un benefici econòmic i el dret a un habitatge digne i assequible es vulnera contínuament i d’una forma clamorosa.

Als barris i al teixit associatiu de Barcelona hi ha una gran preocupació i descontentament per les actuacions de les administracions que permeten els promotors privats actuar amb total impunitat, subordinant els interessos públics a la satisfacció d’interessos especulatius. Exigim acabar amb aquesta indefensió i demanem un canvi d’actitud per part dels poders públics. No volem que projectes com els de Diagonal Mar i Can Masdeu, per citar alguns dels exemples més recents i clars d’especulació, es puguin repetir a Sant Andreu-Sagrera i a Sants, fruit de les repercussions dels projectes al voltant de les vies i estacions de l’AVE; ni al districte de Les Corts, fruit del projecte del Portal del Coneixement (antic Barça-2000); ni a l’àrea del Besòs, fruit de les obres del Fòrum 2004.

Denunciem la pèrdua de sòl públic a partir, entre altres mecanismes, de la seva venda, afavorint l’especulació privada. Per tot això exigim l’aclariment i el seguiment de les diferents actuacions que es perfilen com a perillosament especulatives i privatitzadores de l’espai públic de la nostra ciutat.

 

A favor de la planificació d’equipaments

Els equipaments són un termòmetre que ens indica la qualitat de vida de la ciutadania. La sanitat, l’ensenyament, les residències per a la gent gran, els espais verds, els llocs d’esbarjo… han de cobrir les necessitats de tota la població i tenir competència i gestió públiques. En aquest sentit, critiquem la gran inversió en els equipaments del Fòrum 2004 i qüestionem la seva utilitat posterior, així com la seva sostenibilitat.

No podem permetre que sigui l’oci o els grans espais comercials els que determinin la urbanització, l’habitatge i la mobilitat dels barris de Barcelona. Tampoc podem permetre que es destrueixin els valors del patrimoni arquitectònic i el teixit històric, bàsics per a la memòria col·lectiva i per a la nostra identificació com a ciutadans.

Insistim a dir que els barris segueixen necessitant diversos serveis públics i que la ciutat segueix essent deficitària en equipaments socials per als barris. És per això que no acceptem la qualificació d’equipament per als habitatges de lloguer per a joves (10hj). En molts casos, aquests pisos ocupen espais que els barris han reclamat per equipaments, contraposant-se dues necessitats igualment importants per culpa d’una estratègia municipal que no podem compartir.

Amb l’objectiu d’afrontar d’una manera decidida la falta d’equipaments, proposem l’elaboració d’un mapa de la ciutat, per districtes, amb els equipaments existents, els previstos i les zones definides com reserva per a futurs equipaments. Proposem també l’elaboració d’un mapa amb les necessitats de cada barri, de cada districte, de la ciutat i de l’àrea metropolitana. Volem fer arribar així a les administracions les nostres reivindicacions, tot exigint l’aprovació i posada en marxa del necessari pla d’equipaments, que requerirà d’un seguiment continuat en la seva execució i concreció

 

Barcelona, desembre de 2002

Memoràndum de conflictes veïnals

El present recordatori de conflictes, problemes i actuacions exemplaritza el contingut del manifest aprovat. El llistat es refereix únicament als eixos discutits al fòrum: la manca de participació, l’especulació i la reivindicació d’equipaments. Relació incompleta evidentment i que deixa al marge temes relacionats amb la mobilitat, el medi ambient, l’habitatge, etc. L’ahir més recent, les situacions d’avui i, si ningú no hi posa remei, els conflictes de demà. 
En primer lloc enumerem les qüestions que tenen dimensió de ciutat per passar després a presentar per districtes les que tenen un caràcter més local.

 

Ciutat

PARTICIPACIÓ

Encara que van acceptar moltes de les al·legacions que va presentar la Favb, les Normes de Participació recentment aprovades no reconeixen el dret a veu als Plens. Històrica reivindicació del moviment veïnal que està reconeguda a la major part de les ciutats. 
A més a més, la composició del Consell de Ciutat no garanteix que la ciutat de contrasts i desequilibris que és la Barcelona dels barris es faci present al màxim òrgan de participació.

 

DISTRICTES

No es van acceptar cap de les al·legacions que la Favb va presentar a les Normes Reguladores del funcionament dels districtes. Les 12 sessions plenàries s’han reduït a 6 i no es reconeix el dret a la paraula a tots els punts de l’ordre del dia. Així mateix, termina l’actual mandat amb l’incompliment electoral d’elegir democràticament als consellers de districte.

 

PRIVATITZACIONS DE LA SANITAT

10 ambulatoris han estat privatitzats. Privatitzar els equipaments implica un pitjor servei, ja que el benefici de les empreses que gestionen surt dels recursos previstos per prestar els serveis corresponents. El 28 de novembre, 500 usuaris de la Sanitat es van concentrar a la Plaça Sant Jaume per denunciar que es volen privatitzar 6 ambulatoris més. Així mateix, la Favb reclama participar als Consells Sanitaris.

 

VENDA DE SÒL PÚBLIC

És una política general, i als exemples que concretem en aquest Memoràndum podem afegir molts més. Un exemple és la Barcelona Vella, als carrers Lleona i Nou de la Rambla, on s’han venut dos edificis i un solar per 600 milions. Si a aquesta operació li afegim la subhasta de propietats municipals a quatre districtes, ens trobarem que són mils de milions que l’Ajuntament ha rebut a canvi d’un sòl que ja no podrà complir una funció social. És a dir, guanyen els interessos financers.

 

DINERS PÚBLICS PER A L’ENSENYAMENT PRIVAT

Els equipaments escolars privats estan, en la seva gran majoria, subvencionats. Recentment s’ha denunciat com set escoles d’elit han rebut 10 milions d’euros i com a moltes escoles concertades es cobren quotes il·legalment. El 95% dels 458 equipaments escolars que són de propietat privada estan subvencionats. L’escola pública té un dèficit de recursos permanent.

 

HJ10 (Habitatges per a joves)

La Favb va impugnar un pla que dedicava 40.766 metres quadrats qualificats com a equipaments o zona verda per construir 2.851 habitatges. S’argumentava que des del 1992 Barcelona havia recuperat una xifra més gran de sòl per a equipaments. És clar, que s’incloïa fins i tot el mal usat Velòdrom. No existia cap anàlisi del dèficit o superàvit d’equipaments de cada districte ni de les seves futures necessitats. És bo que hagi una oferta pública d’habitatges de lloguer a preu moderat, és negatiu que es construeixin perdent el sòl necessari.

 

DÈFICIT D’EQUIPAMENTS PER A LA GENT GRAN

L’actual envelliment de la població ha augmentat la ncessitat d’equipaments. Finalment, Generalitat i Ajuntament han aconseguit treballar conjuntament i van signar un conveni que suposa la construcció de 10 noves residències. Malgrat això, pensem que no podran cobrir ni de bon tros les 25 que, com a mínim, es necessiten. Sense considerar els serveis necessaris a domicili, els apartaments tutelats i els centres de dia.

 

 DÈFICIT D’ESCOLES BRESSOL

 Més del 70% dels nens i nenes es queden sense plaça d’escola bressol. Barcelona té 47 escoles bressol municipals i 5 de la Generalitat: 2.780 nens tindrien plaça a alguna d’aquestes escoles i 1.700 s’han quedat fora.

 

Districte I – Ciutat Vella

1- FORAT DE LA VERGONYA

L’Ajuntament pretén construir un pàrquing i els veïns i veïnes reivindiquen una zona verda i un poliesportiu. Actuació violenta de la Guàrdia Urbana. Manifestació i enderroc del mur que l’Ajuntament va aixecar. 24 entitats signen un manifest de recolzament..

 

2- CARRER CARABASSA

La possibilitat de descatalogar edificis va animar la immobiliària Estrucfor a comprar unes finques a la Barcelona Vella. Va presentar un projecte que implicava construir vuit habitatges al número 8, bis, del carrer Carabassa i un hotel al carrer Avinyó. Tot d’esquena els veïns del carrer i del barri. Això els va obligar a posar-se en peu de guerra a la vegada que denunciaven que l’especulació destruïa la Barcelona històrica. El micro-urbanisme municipal al servei de l’especulació.

 

3- PISCINES FOLCH I TORRES

Van tancar les piscines sense avisar després de portar obertes 30 anys. Es va argumentar el seu mal estat. Els 600 usuaris es mobilitzen; exigien que s’hagués construït una altra a canvi. Finalment van obligar a l’Ajuntament a dialogar i aquest va fer marxa enrere.

 

4- SEPU PER A LA CIUTAT

El marquès de Comillas, propietari de l’edifici, va comprar per 850 milions l’activitat comercial que es desenvolupava. El seu objectiu: que una requalificació li permetés construir un hotel i oficines. Tota una operació especulativa que malbarata els antics jardins del Palau de Joma. L’Ajuntament dubta recuperar-lo.

 

Districte II – l’Eixample

5- TRASLLAT DE LA PRESÓ MODEL

Una vegada tancada la presó Model, el Pla de Presons preveu dedicar a oficines i hotels 10.593 metres quadrats davant del carrer Nicaragua i, mitjançant la plusvàlua, pagar la construcció de la nova presó. Pèrdua de 15.000 metres quadrats qualificats de zona verda o equipaments. Es reivindiquen equipaments i parc. De moment, s’ha autoritzat la Generalitat a construir un gratacel a Diagonal-Llull.

 

6- PLA D’EQUIPAMENTS. BARRI SANT ANTONI.

El dèficit d’equipaments és prioritari a Sant Antoni. L’AVV va plantejar al 1986 on ubicar algun d’ells. Hi ha locals de propietat municipal, com el Palau Foronda, que va ser ocupat i l’Ajuntament va plantejar que si es desocupava el dedicaria a un fi públic. Avui, una vegada rehabilitat, segueix buit; no està instal·lada la reivindicada biblioteca. Respecte als equipaments destinats a la gent gran, tenen solar i no estan construïts els apartaments assistits i la residència. No hi ha cap compromís respecte al centre de dia.

 

Districte III – Sants-Montjuïc

7- ANTIGA ESTACIÓ DE LA MAGORIA

Sis anys reclamant un equipament per a la gent gran, recolzada per 240 entitats. La Generalitat accepta la reivindicació, però no l’ha concretat. Està “a l’espera” dels recursos necessaris.

 

 8- CONSTRUCCIÓ D’UN HOTEL DE LUXE A MONTJUÏC 
Malgrat que el Pla d’Actuació Municipal marcava com a activitats de la muntanya les relacionades amb l’esport i la natura, l’alcalde Clos s’ha entestat en construir un hotel de súper luxe, de 60 habitacions, als antics estudis de TVE, de propietat municipal.

 

9- CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A LA GRAN VIA

Els veïns i veïnes de Gran Via-Centre han presentat al·legacions contra el projecte de Ciutat Judicial (situada entre Barcelona i l’Hospitalet). Als 53.000 metres quadrats existents pretenen construir 310.000 metres quadrats. El volum d’edificació ho qualifiquen d’abusiu.

 

10- VENDA DE CAN TUNIS

L’Ajuntament va vendre al Port els terrenys que ocupava Can Tunis per 6 milions d’euros. Els veïns afectats han protestat per les dificultats per negociar i reunir-se i per les indemnitzacions ofertes. S’ha instal·lat a famílies en habitatges afectats urbanísticament a Castellar del Vallès.

 

11- SOTERRAMENT DE LES VIES DE SANTS

1.430 trens passen cada dia. Les vies al costat de les cases. Un barri trencat i incomunicat i una alta contaminació acústica. Amb l’arribada de l’AVE, el barri engega la lluita pel soterrament de les vies. Arriben a un acord les administracions. Requalificació del sòl per construir hotels i oficines. Soterrament de les dues vies de l’AVE i cobriment, com si fos una espècie de “caixa”, de les sis vies restants. Els veïns no tenen clar com acabarà. Especulen i no soterren les vies.

 

Districte IV – Les Corts

12- PLA DIRECTOR DE LES CORTS

L’anomentat “Portal del Coneixement” beneeix una operació especulativa i poc beneficiosa pels barris sota el paraïgua de “l’interès universitari”. Més de 700.000 metres quadrats de sostre edificable. Oposició frontal a l’eix principal entre la Ronda del Mig i la Ronda de Dalt. Dues úniques sessions informatives on els barris van fer un primer llistat d’objeccions i cap sessió de treball que hagi entrar a fons als punts senyalats.

 

13- RESSUSCITA EL BARÇA 2000

Les mobilitzacions veïnals van congelar un projecte especulatiu. L’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’un Pla Director que ressuscita el Barça 2000 i manté els usos del “parc temàtic” (botigues, comerços, cinemes?) proposat pel Futbol Club Barcelona. Sembla ser que Ajuntament i Barça estan negociant. La comissió de veïns mai ha estat rebuda per l’alcalde de la ciutat.

 

14- CAN RIGALT PARC METROPOLITÀ

Terrenys de propietat privada qualificats com a Parc Metropolità entre el districte de Les Corts i l’Hospitalet. El Barça va comprar un ampli solar per fer la seva Ciutat Esportiva. El Pla Director contempla que “en aquest espai es podran desenvolupar altres usos diferents dels prefigurats”. Els barris van denunciar la situació i reivindiquen un parc que és imprescindible. Exigeixen que les corresponents expropiacions es portin a terme immediatament.

 

15- COLÒNIA CASTELLS

El projecte suposa expropiar i tirar a terra les cases de 250 famílies. No està aprovat i tampoc han estat pactades les condicions d’expropiació. L’associació de veïns reivindica que es doni habitatge per habitatge i que no s’especuli amb els més de 200 habitatges sobrants. La zona verda es redueix.

 

16- EQUIPAMENTS A LES CORTS – CENTRE

El centre històric de Les Corts reivindica una escola bressol ja que no compta amb cap des que es va suprimir la de la Maternitat. També està pendent una residència per a la gent gran ja que l’Ajuntament no ha finalitzat l’expropiació i per tant no l’ha cedit a la Generalitat.

 

17- SOLAR DEL FRENOPÀTIC

El barri de Les Corts diu no a una clínica privada, perquè no la consideren “d’interès social” i pensen que les seves vuit plantes vulneren la normativa urbanística. 2.000 veïns i veïnes han signat les al·legacions. Sense estar aprovada l’actuació, s’estan talant arbres il·legalment. Un negoci de la sanitat privada en un espai dedicat a equipaments. Promotors nord-americans i la clínica Dexeus són els beneficiaris.

 

Districte V – Sarrià / Sant Gervasi

18- AGRESSIÓ A CAN CALOPA

Plantació de vinyes sense projecte i sense realitzar els tràmits pertinents. Més de 1.132 arbres talats. Una greu agressió a Collserola. Un caprici de l’alcalde per produir el vi “Barcelona”. S’acaven de legalitzar els fets consumats. Les possibilitats d’opinar i participar van ser fora de temps.

 

19- SOLAR DE L’ESCOLA DE PUERICULTURA

Recuperar el solar i l’edifici de l’escola situada al carrer Muntaner és la reivindicació de l’AVV de Sant Gervasi, donat el dèficit d’equipaments. Es planteja la construcció d’una biblioteca.

 

20- L’HORT DE LA VILA

600 signatures contra l’enderrocament de les cases existents. També s’oposen al projecte del pla de les voreres de la Via Augusta. Davant la manca de participació, l’AVV de Sarrià envia una carta a l’alcalde en la qual diu que volen participar durant l’elaboració i aprovació dels plans que afecten als veïns i veïnes.

 

Districte VI- Sarrià / Gràcia

21- REMODELACIÓ DE LA PLAÇA LESSEPS

Diuen que l’Ajuntament ha pagat 100 milions de pessetes per un projecte de remodelació de la Plaça Lesseps. Es va crear la plataforma una vegada es van conèixer les intencions de l’Ajuntament: “Una altra Plaça Lesseps és possible”. Es van col·locar pancartes blanques i la mobilització veïnal va frenar el projecte municipal. L’Ajuntament va acceptar obrir la participació i negocia un nou projecte.

 

22- PROJECTE URBANÍSTIC CARRER MAIGMON

L’Ajuntament va informar els veïns i veïnes que anava a iniciar les obres d’un projecte aprovat al 1976 (fa 25 anys!) que unia el carrer Maigmon amb el carrer Mare de Déu de la Salut. Els veïns exigeixen revisar el projecte, perquè el consideren antiquat. Han creat un col·lectiu d’afectats.

 

23- ESPECULACIÓ A CAN FUSTER

Propietat d’Endesa. Un pla especial per adequar el seu ús permetrà que es construeixi en ell un altre hotel de luxe. L’AVV reivindicava que se li donés un ús públic.

 

Districte VII – Horta Guinardó

24- PLA DIRECTOR

Les diferències sorgeixen per part de les entitats quan es plantegen operacions de remodelació o recol·locació d’habitatges de La Clota, Taxonera, Font del Gos o Camí de Cal Notari, barris que es van construir fa 30 o 50 anys, en sòl qualificat de zona verda, forestal i com a equipaments. Els veïns i veïnes no comparteixen les propostes municipals. L’AVV de la Font del Gos no accepta la reubicació després de portar 50 anys vivint en unes cases que van construir ells mateixos. El pròxim dia 12 de novembre, la comissió de govern pretén aprovar diverses modificacions del PGM sense haver consensuat el 125 tal i com s’havia compromès Xavier Casas. Des del mes de juny no s’han celebrat reunions. Els veïns exigeixen una participació real i que es retiri de l’ordre del dia la citada aprovació.

 

25- ENCANTS A LA TAXONERA

Els regidors Casas i Alcober van plantejar, sense informar ni sol·licitar l’opinió dels veïns, el trasllat dels Encants al barri de la Taxonera, al costat de la Ronda i a un solar qualificat com a zona verda. Rebuig radical i manifestacions. Van rectificar i s’han compromès a buscar una altra ubicació.

 

26- SALVEM LA VALL PAR

Una altra agressió a Collserola. Es pretén construir habitatges i un geriàtric al lloc que ocupava el Manantial Vall Par. La Plataforma en defensa de Collserola s’ha mobilitzat amb diverses actuacions.

 

27- TÚNEL D’HORTA

Un túnel doble i 40.000 milions de pessetes a invertir a favor del transport privat. Greu impacte a la serra i als barris, que rebran al dia 35.000 cotxes. Reiteradament la Plataforma contra el Túnel d’Horta exigeix que s’obri un debat sobre aquesta proposta. Estem a temps d’obrir la participació ciutadana i recavar opinions. L’Ajuntament ajorna la qüestió i deixa passar el temps perquè després, amb preses, la participació sigui virtual.

 

28- CAN FARGAS

La masia fortificada del segle XIV i els seus jardins corren perill amb el pla d’usos que ha presentat l’empresa Unicompta. Es planteja instal·lar un restaurant i una escola d’hosteleria. Els veïns reivindiquen un museu sobre la vida agrícola.

 

29- PENITENTS-TAXONERA

No a la torre de 18 plantes a construir al Parc Sanitari Pere Virgili. Trenca amb l’entorn i no hi ha transparència sobre l’ús de la mateixa, que pot ser especulatiu. L’execució del PERI Taxonera està pràcticament paralitzat, per exemple: està pendent la construcció d’un casal d’avis, d’una residència de dia i d’una escola bressol.

 

Districte VIII – Nou Barris

30- VENDA DE SÒL A RENFE MERIDIANA

36 hectàrees de terreny que el moviment veïnal de Sant Andreu i Nou Barris va reivindicar per a equipaments. En primer lloc es va vendre a Heron City, un centre d’oci i consum. Després, l’omnipresent Corte Inglés va pagar 4.000 milions de pessetes per construir uns grans magatzems. Tot en un districte on la necessitat d’equipaments és evident.

 

31- PLA D’EQUIPAMENTS AL DISTRICTE

Un pla integral que contempli la construcció d’equipaments per a la gent gran, l’ampliació de la xarxa d’escoles bressol i biblioteques existents i la creació d’instal·lacions pel tractament de residus.

 

32- ESPECULACIÓ A CAN MASDEU

Antiga leproseria a la serra de Collserola. Es pretén requalificar per aixecar habitatges d’alt estànding. Una operació especulativa que preconitza l’Hospital de Sant Pau, els propietaris del qual són la Generalitat, l’Ajuntament i el Bisbat. L’operació es va descobrir quan va ser ocupada la masia. Van enviar els GEOS, però la violència institucional no va poder amb la imaginativa resistència pacífica dels okupes. Ara s’ho estan pensant.

 

33- COTXERES DE BORBÓ

Des de fa 25 anys, els veïns de Torre Llobeta reivindiquen el desmantellament de les cotxeres d’autobusos i que el solar es dediqui a equipament i zona verda. Els compromisos han estat reiteradament incomplets.

 

34- VALLBONA I TORRE BARÓ

Gran dèficit d’equipaments i serveis. Barris que han exigit un procés participatiu davant la lentitud de construcció dels seus respectius Peris.

 

35- ELS PLÀTANS DEL PASSEIG MARAGALL

La reordenació del citat passeig va suposar arrancar més de 400 arbres. Les obres van començar sense informació i sense consultar l’opinió dels veïns. Cinc associacions de veïns van demanar explicacions. Una inspecció de Parcs i Jardins va rectificar i va salvar uns 50 arbres que es volien talar i es van replantar un centenar.

 

36- PORTA I PROSPERITAT DEFENSEN ELS SEUS SOLARS

El barri de Porta va defensar amb mobilitzacions el camp de futbol conegut com “el de la Damm”, on l’Ajuntament preveia construir 150 habitatges per a joves. La mobilització veïnal va fer rectificar a l’Ajuntament. Els 2.033 metres quadrats qualificats de 7ª no podran requalificar-se en HJ10. El barri de Properitat s’oposa a la construcció d’habitatges per a joves a Rio de Janeiro cantonada amb Passeig de Valldaura ja que el solar està qualificat com a zona verda.

 

Districte IX – Sant Andreu

37- PERI MADRIGUERA

Els afectats han denunciat reiteradament la manca de participació en el procés d’aprovació del PERI. Aquesta actuació urbanística els hi suposa, entre d’altres coses, la pèrdua de zona verda.

 

38- PLA SAGRERA-SANT ANDREU

L’Ajuntament ha augmentat el nivell d’edificabilitat un 65%. Això implica augmentar la densitat de les barriades, ja que s’han autoritzat unes 7.000 habitatges nous. Malgrat les concessions i les grans plusvàlues que generaran els nous habitatges, queden per cobrir 300 metres de vies. La Sagrera i Sant Andreu exigeixen sengles plans d’equipaments.

 

39- CASERNES DE SANT ANDREU

La comissió d’equipaments de Sant Andreu veu insuficient les propostes presentades pel districte. En concret, no es planteja cap previsió en relació al futur de les casernes. Es preveu un augment de població de quasi 3.000 habitants i no hi ha cap previsió d’equipaments. De nou es repeteix la situació que es va crear a la Maquinista: una altra requalificació especulativa que no va suposar la construcció de cap equipament.

 

Districte X – Sant Martí

40- EQUIPAMENTS AL CLOT

Defensa d’un solar per a residència d’avis i escoles bressol.

 

41- EIX LLACUNA

La pressió veïnal impedeix construir nou torres al carrer Llacuna i obliga l’Ajuntament a permetre la participació ciutadana en el plantejament i la gestió del 22@. L’Ajuntament ha rectificat el projecte. Només es construeixen quatre torres de 40 a 48 metres i els habitatges afectats s’han reduït de 63 a 32.

 

42- FÒRUM 2004

Un solar de 19.500 metres quadrats situat al lloc on es construirà un port esportiu a Sant Adrià es requalificarà per construir hotels i altres serveis. El solar és propietat de Gas Natural, Endesa, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Barcelona.

 

43- DIAGONAL MAR

Diagonal Mar s’ha construït en uns terrenys que el Pla General Metropolità de l’any 1976 qualificava d’equipaments i un gran parc. L’Ajuntament es va limitar a satisfer les demandes del promotor privat Sr. Hines: requalificar, donar una major edificabilitat i permetre que les torres estiguessin al mig del parc hipotecant el seu ús públic. Avui es lloguen els pisos de 90 metres quadrats a 332.000 pessetes.

 

44- TRIANGLE DIAGONAL-LLULL-SELVA DE MAR

Qualificat com a zona verda i d’equipaments, existia el compromís d’ubicar un equipament social, el “Centre del Barri” i un casal d’avis. Amb l’arribada del 22@, l’Ajuntament va plantejar la construcció d’un gratacel de 24 plantes. Aquesta barbaritat va ser denunciada per l’AVV de Diagonal Mar i les mobilitzacions han donat pas a una “congelació” del projecte. Res definitiu.

 

45- PLA D’EQUIPAMENTS AL POBLENOU

Les transformacions realitzades i les operacions projectades han obligat al barri a reivindicar un pla d’equipaments. Després de diverses mobilitzacions, l’Ajuntament el va aprovar. Malgrat això, de les 48 actuacions previstes, 15 no tenen sòl disponible i 33 no compten amb les inversions previstes.

 

46- PLAÇA DE LES GLÒRIES

Nus qualificat com un dels nyaps del segle XX. Després d’un procés participatiu, al 1997 es va arribar a un acord que garantitzava no perdre zona verda, preveia la construcció d’habitatges i la desafectació d’un antic bloc i resituava els Encants a l’anell interior. L’Ajuntament ha trencat unilateralment l’acord i ha imposat un pla clarament especulatiu.

 

47- REMODELACIÓ DE LA MINA

Setena vegada que es planteja una remodelació. Els 10.000 veïns de La Mina aspiren a que finalment ara vagi de debò. La Plataforma d’Entitats exigeix que la remodelació no només sigui urbanística sinó també social.

 

48- TRASLLAT DE LA PRESÓ DE WAD-RAS

L’AVV rebutja la sortida de la presó. Consideren que una vegada rehabilitat l’edifici, pot continuar com a equipament. Els seu trasllat és a canvi de requalificar el solar de la presó construint un hotel, així com cedir a la Generalitat un altre solar a Diagonal-Llull per aixecar una torre d’habitatges. Tota una operació especulativa.

 

Barcelona, 10 de desembre de 2002

Favb.cat