Història

Del barri a la ciutat, i al món

Assentades a l’apogeu de les associacions veïnals i les comissions de barri dels anys seixanta, la legalitzada Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) i la semiclandestina Coordinadora de Sant Antoni van néixer el 1972. Després de fusionar-se, el 1974, la Favb va esdevenir una entitat de referència del moviment veïnal, amb influència més enllà de la capital catalana.

La capacitat de donar als conflictes locals una dimensió política i de ciutat, així com la vocació d’articular-se amb altres moviments socials i professionals en defensa de les llibertats, van ser la seva carta de presentació. La Favb, de fet, va exercir de paraigües legal de l’Assemblea de Catalunya, demanant el permís -denegat per les autoritats governatives- per a la històrica manifestació de l’1 de febrer del 1976, que reclamava l’amnistia i que va marcar una fita en la transició.

Marcant l’agenda municipal

La primera gran campanya de la Favb va ser, entre el 1974 i el 1976, contra la revisió del Pla Comarcal, aprovat finalment com a Pla General Metropolità (PGM). Aquesta mobilització va aconseguir la recuperació per als barris de zones verdes i equipaments. Després, entre el 1976 i el 1979, la Favb va influir decisivament en les polítiques de l’Ajuntament en transició.

En les eleccions municipals del 1979, la Favb va concretar la seva reivindicació "Volem ajuntaments democràtics" en un manifest per la millora de les condicions de vida als barris, un urbanisme d’escala humana, la promoció de la cultura popular, la participació ciutadana real, l’escola pública, els centres de salut, la seguretat ciutadana preventiva i l’habitatge assequible.

La lluita segueix en democràcia

Als anys vuitanta, la pèrdua de quadres veïnals que es van incorporar a l’Administració va fer que el moviment entrés en una crisi profunda. Però un nucli irreductible d’activistes va ser capaç de mantenir viva la flama de la Favb i de moltes associacions que, a la vegada, vivien l’auge de les vocalies de dones i la seva lluita pel dret a l’avortament amb formes avançades de desobediència civil.

Mantenint l’esperit crític amb instruments com la revista Carrer, el moviment veïnal renovava forces als anys noranta. La guerra de l’aigua de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) va anar de bracet amb l’impuls de la Favb a nous àmbits de lluita a Barcelona: la mobilitat i el transport públic, la sostenibilitat i l’estalvi energètic. Sense abandonar les lluites per l’urbanisme, els equipaments, la participació i la solidaritat.

Els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum de les Cultures del 2004 van ser moments d’inflexió en els quals la Favb va jugar un paper central, en interrelació amb altres moviments socials i intel·lectuals, a l’hora de posar fre als costos socials de la privatització de la ciutat i fer avançar la crítica al "model Barcelona".

Una crisi que encara no s’ha acabat

L’enfonsament del túnel del metro del Carmel, el 2005, va inaugurar una dècada marcada per les sospites del 3% i la corrupció política, tristament exemplificada en el saqueig del Palau de la Música, destapat el 2009 i que va portar a una causa judicial de nou anys de durada en la qual la Favb va exercir com a acusació popular.

Mentrestant, una profunda crisi econòmica afectava de ple la major part de la població, que l’entenia com una estafa a la ciutadania. Les retallades en sanitat i educació, la dificultat per accedir a serveis bàsics com l’aigua, la llum, el transport o l’habitatge, i la posada en qüestió de drets socials que es pensaven consolidats van marcar les lluites posteriors, tant dels moviments socials clàssics, com el veïnal, així com de nous moviments socials sorgits de l’esclat del 15-M.

Reptes de futur

Després d'un parèntesi en què la dreta va governar la ciutat per primer cop des de la represa dels ajuntaments democràtics, l’entrada a les institucions de noves forces polítiques sorgides dels moviments socials no ha diluït el paper de les associacions de veïns, malgrat que alguns activistes es passessin a la política institucional.

El moviment veïnal segueix viu i treballa colze a colze amb altres actors socials exercint de contrapès davant els grans poders econòmics i interessos privats per encarar els reptes de la ciutat per al segle XXI, com ara l’expulsió del veïnat per l’especulació urbanística, la gestió del turisme, la lluita contra la contaminació, la privatització de l'espai públic o la pobresa crònica que ha deixat el pas de la crisi en molts barris.

Cent conquestes veïnals que han canviat Barcelona

El 2010, per commemorar el 40è aniversari del moviment veïnal, la Favb va públicar el treball 1970-2010. 40 anys d’acció veïnal, que recull la memòria d’un centenar de conquestes veïnals que van canviar la ciutat i que es poden identificar sobre el mapa de barris en forma d’espais, edificis i equipaments, indrets que, sense la lluita ciutadana, avui no existirien. El mapa es complementa amb la descripció de 13 àmbits de reivindicació que han centrat moltes de les lluites de les associacions veïnals.

Aquest treball complementava una exposició organitzada conjuntament per les federacions veïnals de Barcelona i Madrid. El seu contingut és plenament actual i serveix per explicar una història massa vegades ignorada que, com la de la mateixa ciutat, no s’ha acabat d’escriure.


Secció: