El número 158 de Carrer estarà dedicat al patrimoni urbà (aquells béns materials i immaterials que val la pena preservar). Sabem que és un tema que cada vegada desperta més interès entre la ciutadania i les associacions veïnals.
Una part del dossier estarà dedicat a fer un repàs de les lluites, accions i reivindicacions veïnals sobre aquest tema.
Per aquest motiu demanem la col·laboració de les AV perquè:
“Els creuers tornen a Barcelona el 25 de juny!”, cridava als quatre vents la indústria turística i el Port de Barcelona fa un parell de mesos. Tornaran a la nostra ciutat, i a tantes altres. I en parlen com si fos una cosa a celebrar. Aquestes ciutats flotants són altament contaminants i aboquen durant unes poques hores milers de creueristes als llocs on arriben que no aporten més que contaminació, destrucció del comerç de proximitat i saturació urbana.
La dotació pressupostària ha de ser una acció política prioritària de totes les administracions implicades
L'any 1841, el metge Pere Felip Monlau publica Abajo las murallas, un escrit amb to de manifest on defensa l’enderroc de les muralles que confinaven Barcelona, amuntegant la població al seu intern. L’al·legat de Monlau va ser clau per a la demolició d’aquell mur, i va endegar el procés d’eixample de la ciutat pel pla que va culminar en l’aprovació del Pla Cerdà. A mitjan segle XIX una raó higienista empeny un canvi en l’urbanisme de Barcelona. Passarà ara el mateix?
Davant de la situació de greu emergència sanitària que patim a Catalunya com a conseqüència de la pandèmia provocada pel coronavirus, les entitats i les associacions vinculades a la defensa dels drets de la gent gran manifestem el següent:
- Mitjançant les informacions emeses per les autoritats, l’àmbit científic i els mitjans de comunicació, coneixem els greus efectes que està provocant aquesta pandèmia, especialment en les persones grans.
El variat i complex patrimoni residencial de Barcelona aplega diferents conjunts d’habitatges coneguts com a “cases per a militars”, aixecats entre finals segle XIX i al llarg de bona part del segle XX a les proximitats de les grans casernes militars per donar allotjament als membres de l’exèrcit de terra.
L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la Plataforma per la Qualitat de l'Aire i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona van convocar el 28 de març una roda de premsa per donar la seva valoració sobre el recent acord presentat pel Port i l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació turística i els seus efectes sobre la vida quotidiana dels barcelonins s’hi suma un altre element, que sovint passa més desapercebut però que posa en risc la salut de tothom.
Faltaven pocs minuts per a les nou del matí del dimarts 24 d’octubre quan van començar a arribar activistes veïnals i ecologistes a la porta del World Trade Center. Poc després es desplegava una gran pancarta amb el lema No a la nova terminal per la massificació turística i la contaminació que ocupava l’entrada a les oficines del Port de Barcelona i es donava pas a la protesta que s’havia iniciat uns dies abans a les xarxes socials amb la presentació d’un manifest i que encara continua.
Un dels últims mercats municipals sotmès a una remodelació integral és el de Sant Andreu. El 27 de juny passat va començar la construcció de les carpes provisionals i l’objectiu és que reobri les portes totalment renovat durant el primer semestre del 2019, tot i que l’experiència diu que poques vegades es compleixen els terminis. Al marge del calendari, la seva remodelació és una vella reivindicació veïnal perquè l’equipament està molt degradat i cau a trossos.
Amb el suport:
