Ada Colau o Xavier Trias? Vuit anys després de la gran batalla per Barcelona que va dur a l’alcaldia la primera dona en la història de la capital de Catalunya, les eleccions municipals del 28 de maig tenen un cert aire de dejà vu. I no només perquè -amb permís de Jaume Collboni, Ernest Maragall i la resta de candidats i candidates- els protagonistes del duel electoral siguin els mateixos, sinó perquè el que està en joc aquest 2023, igual que ho estava el 2015, és el model de ciutat.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) té previst expandir-se agafant una part de la plaça dels Àngels. El projecte, aprovat per l’Ajuntament, contempla que el nou equipament ocupi 908 m² a l’espai adjacent al Convent dels Àngels, un fet que ha posat els veïns en peu de guerra. L’ampliació “significa restar-li espai al veïnat, quan el Raval té molta densitat de població i la relació d’espai lliure per habitant és la més baixa de la ciutat”, apunta Carmela Torró, veïna i membre de la Xarxa Veïnal del Raval, que aglutina diferents entitats.

La reforma de l’Estació de Sants i el seu entorn és un d’aquells assumptes llargament demorats que generen un cert desgast en la relació entre institucions i veïnat. Al setembre, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i l’alcaldessa Colau van presentar un projecte ambiciós. ADIF impulsaria una reforma i ampliació de l’estació ferroviària parcialment finançada amb fons europeus (130 dels 410 milions d’euros pressupostats provindrien dels fons Next Generation) i que hauria d’iniciar-se aquest any i concloure’s el 2026.

Eugeni Rodríguez és des del 1985 portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). També és president de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), una entitat creada el 2008 per denunciar les agressions homòfobes i donar suport a les víctimes. Fa poc, el diari Público els ha donat un premi per la seva defensa dels drets del col·lectiu LGBTI.

L’Observatori contra l’Homofòbia fa 14 anys. Com es va crear?

El futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué, el conseller delegat de Glovo, Òscar Pierre, l’hoteler Pau Guardans Cambó, el perfumer Marian Puig, la multimilionària empresària Maria Reig, el banquer Juan Antonio Alcaraz (CaixaBank), el farmacèutic Sergi Ferrer-Salat i companyies de la dimensió del Banc Sabadell, Abertis, Applus, Freixenet, Damm, el Grup Godó, Catalana Occidente, Esteve, Fluidra, Cuatrecasas, Grífols o Colonial són només alguns dels noms que formen part de Barcelona Global, un dels principals lobbies econòmics de la ciutat.

Susanna Reigada (Barcelona, 1974) és d’aquelles veïnes de Sants de tota la vida. “No m’he bellugat més enllà d’Hostafrancs”, detalla. Un arrelament al barri que, com explica aquesta biòloga de professió, no ha fet més que incrementar-se des que va començar a fer activisme social, fa dotze anys: “Entrar al Centre Social va ser relativament fàcil i ràpid, coneixia l’entitat perquè ens deixava els espais a la gent que formàvem part de Procés Constituent a Sants, l’espai feminista...

Els problemes de Barcelona no només coexisteixen a barris com la Barceloneta, el Poble Sec o el Raval. Així ho recorda Emeka Okpala (Barcelona, 1991), que des de l’AV de Sant Genís dels Agudells apunta que la falda de Collserola és sovint la gran oblidada de les polítiques de ciutat. Però, amb el poc temps lliure que li queda al llarg del dia, per què aquest professional de l’Enginyeria Civil i estudiant de Dret s’ha volgut enrolar en una entitat veïnal?

Los Juegos Olímpicos dejaron obras en Barcelona que debían trascender esta competición y perpetuar a pie de calle la huella de un acontecimiento que marcó la historia de la ciudad. Uno de esos proyectos fueron ocho fuentes de uso público, con peana y pequeña escultura, todas distintas, que se situaron en emplazamientos deportivos clave y cuya fecha oficial de inauguración figura como el 7 de julio de 1992. Hoy, las ocho fuentes muestran las huellas del vandalismo que sufre la obra pública y son el paradigma de la lenta reacción municipal para evitar y corregir esos desmanes.

Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania sobre aquestes activitats.

L’Escullera, de Jaume Plensa, torna a lluir prop d’on va ser posada per primer cop fa 24 anys. És una obra monumental, amb tres grans formes vagament humanes, inaugurada el febrer del 1988 a la plaça de Francesc Layret, al Verdum. Onze anys més tard, en fer-s’hi un aparcament subterrani, es van traslladar les tres peces, desfent el conjunt i posant-les separades, en diferents nivells, a la nova rambla al carrer de Conflent, a la Prosperitat, a l’altre costat de la Via Júlia. Des d’aquell 1999 han sofert tota mena de vexacions pels vàndals de torn, que les tenien massa a l’abast.