El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció només un any després dels Jocs Olímpics, iniciativa del llavors alcalde Pasqual Maragall.

Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà sufrían idéntico destino que en la ciudad antigua.

Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL).

Fa 100 anys que Rubió i Tudurí, deixeble del mestre jardiner Forestier, va rebre l'encàrrec d'integrar el verd al desenvolupament urbà de la ciutat. En l'actualitat, encara estem lluny d'assolir el verd per habitant que ells consideraven acceptable. En aquest dossier de Carrer trobareu articles que aborden diferents aspectes del verd urbà firmats per Jordi Díaz, Miquel Domingo, Luis Caldeiro, Vicent Canet, Vicenç Casals, Maria Favà, Elia Herranz, M. Eugenia Ibáñez, Meritxell M. Pauné, Cristina Palomar i Marc Villoro.

A principi de 2017, la Comunitat Islàmica de Nou Barris va anunciar que havia llogat un local al carrer Japó del barri de Prosperitat per tal d’obrir-hi el seu centre de culte. Alguns veïns van apressar-se a manifestar la seva oposició. Van aparèixer pancartes en diversos balcons del carrer i van fer circular una petició per recollir signatures i impedir així l’obertura de l’oratori. A l’abril, van organitzar una manifestació i van iniciar unes cassolades que han sonat, cada vespre, fins al mes de desembre.

Lourdes Garcia és portaveu del Sindicat de Llogaters, entitat que es va presentar oficialment el passat 12 de maig a Barcelona. A l’octubre va tenir lloc la darrera assemblea per abordar la situació precària dels llogaters, que havien estat els grans oblidats del moviment de defensa del dret a l’habitatge.

Un mercat és una ciutat. Els passadissos fan de carrers, les parades, de botigues que se situen en parcel·les. I pensant-ho d’aquesta manera, un mercat, doncs, estaria sotmès a les mateixes forces econòmiques ideològiques... que amb visions i interessos contradictoris tensen la ciutat.

Després d’anys d’abandonament pel que fa al manteniment, ens trobem a les portes d’una llargament promesa remodelació de l’Abaceria. Dissenyada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i amb un cost de 33 milions d’euros, la reforma pretén, entre d’altres aspectes, incloure un supermercat i un aparcament en un equipament que tindrà fins a tres plantes soterrades. Davant d'aquest projecte, Gràcia cap on vas i un conjunt d’entitats de la Vila creiem que el veïnat ens hem de plantar i dir ben clar:

Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.