Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta educativa que reben els ciutadans. Hem preguntat al moviment veïnal quins reptes i deures pendents es trobarà en aquest camp l’executiu que surti de les urnes el pròxim 28-M.

Arantxa Tirado (Barcelona, 1978) és politòloga i doctora en Relacions Internacionals i en Estudis Llatinoamericans. Les seves investigacions inclouen l’estudi del lawfare [guerra judicial] contra els governs d’esquerres a l’Amèrica llatina o la importància de la classe obrera, però també ha analitzat la forma com la ultradreta penetra en els barris. A les portes de les eleccions municipals, parlem amb ella dels discursos que impulsen aquestes formacions i de l’acció de les esquerres a l’hora de confrontar-los.

Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

Can Baró i el Carmel són barris del districte d’Horta-Guinardó amb orografies pronunciades per la inclinació dels carrers, uns desnivells que el veïnat afronta a diari i per a la qual cosa calen unes estructures que facilitin l’accessibilitat.

Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.

De llibreries n’hi ha moltes; d’especialitzades, poques. Si mirem Barcelona o el Vallès, no arribarien a deu les que són LGTBI i transfeministes. D’aquí a poc, tancarà Cómplices, al Gòtic, i la ciutat perdrà un espai segur per a les persones queer.

Cada vuit metres hi ha una moto mal aparcada als carrers de Barcelona. Això se’n desprèn de l’Estudi d’aparcament de motos a Barcelona: on i com aparquen?, elaborat abans de l’estiu per les entitats socials Eixample Respira i Catalunya Camina, i que estima que a la capital catalana estacionen cada dia de forma incorrecta 90.000 motocicletes i ciclomotors. Els impulsors de l’estudi han analitzat 6.500 vehicles, ubicats al llarg d’una trentena de quilòmetres.

José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.