María Eugenia Ibáñez i Helena López són dues periodistes tot terreny que estimen el seu ofici. Una conversa amb elles ens ha donat perspectiva per parlar del passat i el present del periodisme de proximitat, la independència dels professionals, la cobertura dels grans moments històrics a la ciutat i com la informació local ha preservat el fil roig de la memòria barcelonina.

Quin és el paper que ha de tenir la informació local i de proximitat en la premsa generalista?

El turó de la Rovira és una muntanya de 262 metres d’alçada situada al districte d’Horta Guinardó. La seva situació privilegiada, que permet una visió panoràmica sobre la ciutat de 360º, ha fet que hagi estat ocupada des de l’època dels ibers fins a l’actualitat.

Una de les coses de la fisiologia humana que més em meravella és la capacitat que tenim de saber on mira la persona que tenim al davant.

Hem desenvolupat una increïble habilitat de rastrejar uns moviments que són micromil·limètrics. Els de les pupil·les del nostre interlocutor. Aquesta precisió ens permet esbrinar amb total precisió si mira l’horitzó, el tatuatge que tenim a l’entrepit o si aparta la vista de nosaltres.

José Miguel Benítez –Josemi, para la clientela– regenta desde hace ocho años El Club de la Empanada, un pequeño bar restaurante en la calle Dagueria del Gòtic. ¿Su especialidad? El manjar gallego que les da nombre y que ellos ofrecen con sabores de lo más variopintos: desde las tradicionales de atún o de carne, hasta la guasona empanada mental de pollo con menta y ron. Entre sus clientes habituales se contaban muchos trabajadores de la zona –a menudo funcionarios del Ayuntamiento o la Generalitat–, que iban a desayunar o por el menú del día.

La digitalització ha esdevingut una de les divises de la nova economia post-Covid. Durant el confinament i al llarg de totes les fases de la pandèmia hem utilitzat abastament les eines digitals per teletreballar, comunicar-nos o simplement com a mitjà d’entreteniment. Tot allò “digital” sona amable. Sempre que s’introdueix una nova tecnologia predominen les veus favorables i es passen per sobre els efectes negatius. El món digital no és nou.

Fer balanç d’aquest 2020 en matèria d’habitatge no és una tasca fàcil. A la greu situació en la qual ens trobàvem en començar l’any, amb més de 600 famílies desnonades esperant l’adjudicació d’un pis de la Mesa d’emergències socials de la ciutat, li hem hagut de sumar una pandèmia mundial que ha tingut un impacte encara per discernir.

“Desnonat” és un terme que s’utilitza per referir-se a persones que no tenen res. Els metges el fan servir quan donen els seus pacients per incurables, els creditors hipotecaris quan consideren que els seus deutors no poden pagar les hipoteques i els llogaters quan els seus inquilins no els paguen. En el primer cas, no tenir res significa que no es pot canviar el diagnòstic i el malalt morirà. En la resta de casos, que persones vulnerables poden ser privades del seu dret a l’habitatge.

Xavi Artal reparteix el correu al carrer Escudellers i rodalies des de fa 17 anys. En fa 34 que és carter. Abans havia treballat a Rubí, a Sabadell, a l’Hospitalet... Però va ser en aquests carrers antics, bruts i de moral dubtosa del centre de Barcelona que va trobar la seva mitja taronja. “Això em va semblar com un poblet”.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat al Poblenou la seva proposta de modificació del 22@ (Modificació Puntual del Pla General Metropolità per a un 22@ més inclusiu i sostenible). No podem entendre la modificació d'aquest pla sense fer una referència a la situació actual.