Montserrat Cervera i Milena Duch són dones de generacions diferents, però les dues militen en el feminisme autònom i formen part de Ca la Dona, un espai de referència del moviment a Catalunya. Amb elles avaluem l’impacte de la pandèmia sobre el moviment feminista, que havia viscut un moment d’eclosió els anys previs, amb manifestacions massives arreu del territori. També parlem dels debats, els consensos i els reptes, de la relació amb les institucions, la repressió, i de l’ofensiva que representa per a les dones l’ascens de l’extrema dreta.

Era un còctel explosiu: pisos construïts amb la urgència dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, rendes baixes, població vulnerable, abandonament per part de les Administracions i crisi econòmica. L’habitatge als barris de la Pau i el Besòs-Maresme, a Barcelona, està al límit. Almenys el 20% dels pisos estan en mans de bancs i fons voltor, que no fan cap mena de conservació ni rehabilitació de les finques. Són pisos que han acabat en mans de les màfies de l’ocupació, que els relloguen a famílies vulnerables.

“La convivència en el barri del Besòs i el Maresme s’ha malmès en els darrers anys”, afirma Tareixa Pardo, vocal d’habitatge de l’Associació de Veïns i Veïnes Barri Maresme de Barcelona. Això es deu, segons afirma, a la inacció de la Guàrdia Urbana, que ha permès un mal ús de l’espai públic, junt amb el fet que “caldria més pedagogia i una campanya de civisme” que reclamen des de fa temps.

La construcció d’una quarantena d’apartaments de luxe a tocar d’una casa senyorial del segle XIX del carrer de Bonaplata 44–52 ha fet dir prou als gairebé 2.000 veïns i entitats que s’han organitzat sota la plataforma Salvem Can Raventós. L’objectiu: protegir de la pressió especulativa una de les poques finques que encara preserven l’essència de l’antic municipi de Sarrià i que funciona com a pulmó verd.

El 1981 queda lluny, quan Amics de la Bici, l’associació que ara celebra 40 anys d’història, va començar a rodar, en un moment en què, en matèria ciclista, tot estava per fer a Barcelona. Moure’s en bici a la ciutat era llavors excepcional i els pocs ciclistes que circulaven cada dia destacaven entre els cotxes. Txetxu Martínez i Albert Garcia són dues de les persones que ja es movien en bicicleta als anys vuitanta. I encara ho fan. Martínez va ser un dels tres membres fundadors d’Amics de la Bici, i Garcia està implicat en l’associació des del principi.

El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, debe de ser la única coincidencia que han mantenido los últimos alcaldes: tres socialistas, un convergente y la actual alcaldesa, de Barcelona en Comú. Los cinco ediles, o cuando menos sus responsables de patrimonio, han evidenciado idéntica negligencia y desinterés para proteger lo que fuera una hermosa construcción histórica y convertirla en poco menos que un amasijo de escombros donde únicamente la fachada se mantiene en pie con dignidad.

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

La expresión las Kellys procede de la contracción de la frase las-que-limpian y es el nombre que este colectivo obrero -netamente femenino- se ha dado para identificarse y reivindicar sus derechos. Su nombre técnico es el de camareras de hotel, que son aquellas que preparan las habitaciones de los establecimientos hoteleros para que puedan ser ocupados por sus huéspedes. Un oficio tristemente célebre por su dureza física y sus terribles condiciones laborales. Y un colectivo que lleva años en lucha.

Les associacions veïnals són entitats molt lligades al territori. En paral·lel a la seva participació en la recuperació i consolidació de la democràcia, van esdevenir un actor clau en la presa de consciència ciutadana sobre la importància d’entendre i preservar la memòria, de conservar elements patrimonials que expliquen, per bé i per mal, d’on venim com a col·lectivitat.

María Eugenia Ibáñez i Helena López són dues periodistes tot terreny que estimen el seu ofici. Una conversa amb elles ens ha donat perspectiva per parlar del passat i el present del periodisme de proximitat, la independència dels professionals, la cobertura dels grans moments històrics a la ciutat i com la informació local ha preservat el fil roig de la memòria barcelonina.

Quin és el paper que ha de tenir la informació local i de proximitat en la premsa generalista?