Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.

De llibreries n’hi ha moltes; d’especialitzades, poques. Si mirem Barcelona o el Vallès, no arribarien a deu les que són LGTBI i transfeministes. D’aquí a poc, tancarà Cómplices, al Gòtic, i la ciutat perdrà un espai segur per a les persones queer.

Cada vuit metres hi ha una moto mal aparcada als carrers de Barcelona. Això se’n desprèn de l’Estudi d’aparcament de motos a Barcelona: on i com aparquen?, elaborat abans de l’estiu per les entitats socials Eixample Respira i Catalunya Camina, i que estima que a la capital catalana estacionen cada dia de forma incorrecta 90.000 motocicletes i ciclomotors. Els impulsors de l’estudi han analitzat 6.500 vehicles, ubicats al llarg d’una trentena de quilòmetres.

José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.

Va ser a final del 2021, coincidint amb la fundació de la Plataforma Salvem el Camp de la Creu-Colònia Castells, quan Nora Miquel va iniciar el seu camí a l’Associació de Veïns de les Corts. Feia una quinzena d’anys, però, que aquesta mare de 38 anys, llicenciada en Història de l’Art, coneixia i vivia les lluites del veïnat, sobretot les de les persones afectades pel pla urbanístic de la Colònia Castells.

Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que suposa perdre la llar. Però penso: aquesta angoixa, aquesta impotència, aquest dolor, el comparteixen desenes de famílies setmanalment a les assemblees dels moviments per l’habitatge de la ciutat.

Ja fa anys que els productes que abunden al Mercat de la Boqueria de Barcelona són els que els turistes poden consumir in situ -sucs de fruites, empanades argentines, burritos...- o bé els que poden endur-se de tornada al seu país, com ara els embotits envasats al buit. De fet, de totes les parades que hi ha, només nou no ofereixen cap producte enfocat al turisme. Una de les poques que resisteixen és la botiga de fruites i verdures Cal Neguit, regentada per Pere Miquel, que és la cinquena generació de la seva família que es dedica a la pagesia.

Entitats i veïnes afectades per l’aluminosi al barri del Besòs i el Maresme hem detectat mancances importants en el document que recull l’acord del Compromís pel Besòs i el Maresme, firmat pels partits representats a l’Ajuntament de Barcelona.

El pla de rehabilitació de l’habitatge avança una xifra d’intervencions poc realista i que no es correspon amb la necessitat detectada durant la campanya de diagnosi. El resultat és una proposta que no s’ajusta a la magnitud d’un problema fonamental com el de l’habitatge.

Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.