Laia Serra
Ecologistes en Acció de Catalunya
L’emergència ecològica sense precedents que estem vivint en l’actualitat ens apel·la a totes, ens angoixa i ja està obertament instaurada en la nostra agenda. Tanmateix, els discursos se centren massa sovint en la responsabilitat individual de cada persona i passen de puntetes per la repercussió de les decisions preses per les elits i les polítiques públiques que, en teoria, han de fer-hi front.

A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada formalment l’estiu del 1972, en va esdevenir mascaró de proa.

La Favb actual és el fill bord de la Favb que es va crear el 1972. Bastard, rebel i emprenyador. Va ser la burgesia comercial, manipulada pel governador civil Martín Villa, el mejor amigo de Cataluña, qui va crear l’ens per “tractar de controlar, diluir o canalitzar el puixant moviment associatiu dels barris”, segons sentencia Marc Andreu en la seva tesi doctoral, resumida en el llibre Barris, veïns i democràcia.

"La Asociación de Vecinos 9 Barrios ha sido objeto constante de vigilancia y observación por parte de los servicios específicos de la Brigada Regional de Investigación Social de esta Jefatura Superior”. Aquest fragment d’informe policial de l’11 d’agost del 1974 evidencia que les associacions de barri que aquell any van començar a entrar a la Favb i que ben aviat van fer seva l’hegemonia de l’entitat van estar sempre sota sospita i estricta vigilància per part de les autoritats franquistes.

Hi ha invents que surten bé, n’hi ha que surten malament… i hi ha idees de bomber, quan es tracta de Nou Barris. El nou regidor del districte, Xavier Marcé (PSC), s’ha enganxat els dits aquest Nadal amb els seus plans per convertir el Nadal perifèric en un espectacle digne de Broadway. Conegut defensor de la indústria cultural, va apostar per cedir el parc del Turó de la Peira a una gran productora privada madrilenya perquè hi instal·lés un muntatge de llums durant el Nadal, a imatge i semblança del xou que ha triomfat per segon any al Jardí Botànic de Madrid.

No hi ha ni projecte constructiu ni pressupost ni data d’inici de les obres per rehabilitar-lo, però tanmateix és un gran pas.

Qui més qui menys, coneix o ha sentit parlar de la mesura del 30%. ¿Sabem, però, què aporta, d’on va néixer i quins n’han estat els resultats?

En el número 100 de l’avinguda del Paral·lel es troba el solar on hi havia hagut l’antic Teatre Talia, que va ser enderrocat fa 30 anys. Des de llavors que el terreny, de 785m² està tancat i no se’n fa ús.

El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, ha conseguido poner de acuerdo a los equipos de gobierno que han dirigido la ciudad a lo largo de los últimos 25 años, y no para bien.