Davant la congelació de les pujades tarifàries del transport públic anunciades per l'ATM, la Favb vol expressar que la considerem totalment insuficient, pels següents motius:

Les tarifes del transport públic han patit un increment abusiu en els darrers anys. Un exemple és la targeta més utilitzada, la T-10, que ha augmentat quasi un 60% en els darrers 10 anys, un decenni que s’ha caracteritzat per una forta davallada del poder adquisitiu dels sectors populars en el context de la crisi. L’any passat, arran de les protestes ciutadanes, aquest títol es va rebaixar per primera vegada 35 cèntims, situant-se a 9’95 €, xifra que denota més l’esperit d’una oferta comercial que no pas una veritable voluntat de fer el transport públic més assequible.

És insuficient l’anunciat increment de la cobertura de la T-12 en un any més. L’augment de les necessitats de mobilitat escolar dels joves d’aquestes edats aconsella que la gratuïtat d’aquesta targeta arribi als 16 anys. Però hauríem d’anar més enllà i plantejar mesures dirigides als col·lectius més vulnerables econòmicament de la nostra ciutat, com la gratuïtat, per garantir la seva plena accessibilitat al transport públic.

També creiem totalment assenyada la demanda que fa la PTP (Promoció del Transport Públic) de rebaixar els preus de la T-Mes als preus de la T-50/30, com a mesura per fidelitzar els usuaris que fan dos viatges al dia.

Una altra mesura molt necessària és la conversió del bitllet senzill, amb el qual actualment només es pot fer un viatge, en un bitllet “integrat” que permeti fins a tres transbordaments, tal com possibiliten ara els altres títols. El desplaçament per la ciutat amb la nova xarxa d’autobusos requereix inevitablement d’aquest apriorisme.

Volem denunciar la manca de transparència de TMB. És necessari conèixer el pes de la seva estructura empresarial i les servituds del seu balanç econòmic. No entenem que l'enfonsament del preu del carburant (Espanya s’ha estalviat un 30% del seu cost l'any 2014) no hagi permès una repercussió beneficiosa per als usuaris.

La proposta de la futura T-Mobilitat seria una bona excusa per racionalitzar la política tarifària i acabar, per exemple, amb l’actual desgavell de la zonificació del sistema de preus, si no fos perquè aquesta nova targeta electrònica requereix una inversió milionària que implicarà la privatització de la seva gestió per part de La Caixa. I mentrestant, inversions totalment necessàries com l’acabament de la Línia 9, tornar a potenciar el bus de barri o unir, d’una vegada, el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal queden a la llista d’espera.

Cal tenir en compte que les tarifes només estan destinades a cobrir en part despeses d’explotació, però mai a sufragar inversions de noves infraestructures. Així ho defineix la nova Llei de Finançament del Transport Públic que, finalment, es va aprovar el juliol passat i que garanteix l’accessibilitat al transport públic com un dret universal. Aquesta llei marca a la Generalitat el termini d’un any per aplicar-la: estem a la meitat del temps i ens preocupa molt que l’atzucac polític actual distregui el Govern de les seves obligacions.

Per últim, no podem obviar el greu problema de la qualitat de l’aire que pateix Barcelona i la seva Àrea Metropolitana i la contradicció que suposa voler impulsar la salut en totes les polítiques i no apostar de forma decidida per incentivar des de tots els fronts la utilització del transport públic.

Com dèiem, ens trobem en una crisi profunda en què no s'ha de menystenir la barrera econòmica, la qual cosa considerem que fa imprescindible introduir polítiques de preu més justes.

La Junta de la Favb