Alguns només entenen la ciutat com un territori on s’han de plasmar els seus interessos particulars. Conseqüentment no tenen cap problema en tensar el que calgui, amb la confabulació d’agents partidistes que s’hi avenen i amb el suport de mitjans de comunicació amb afinitats manifestes.

En aquest marc, tots pressionen i tots pressionem. El moviment veïnal també exerceix la pressió quan ho creu necessari, però amb la diferència que darrere nostre no hi ha negocis a blindar, sinó la defensa dels indefensos. No poden dir el mateix dels hotelers ni dels promotors de pisos turístics, ni dels qui entenen l’espai públic com un lloc de lucre exclusiu on col·locar terrasses i més terrasses.

El lobbys hotelers estan presentant recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la moratòria de llicències de nous establiments hotelers que l’Ajuntament va establir el juliol passat. Entre ells hi ha la inefable immobiliària Núñez i Navarro, que busca en la llei com desfer-se del veïnat del Casc Antic que insistentment s’ha manifestat en contra del seu hotel en el Rec Comtal perquè considera que rebenta el fràgil equilibri d’un barri ja molt castigat per les conseqüències d’un turisme desenfrenat. Algun dia ens haurem de preguntar perquè els que més tenen troben eines jurídiques quan creuen que determinades polítiques lesionen les seves perspectives de negoci mentre, en contraposició, la població resulta ser fàcil i legalment vulnerable.

La del turisme és una problemàtica que s’ha de debatre entre tots els sectors socials sota la perspectiva de buscar la sostenibilitat social, cultural i mediambiental de la ciutat. Una part de l’oposició ha reclamat que es deixi sense efecte parcialment la moratòria, qualificant-la d’unilateral i indiscriminada. Ens sembla irresponsable. El debat és complex, però resulta imperiós avaluar quins són els límits, els globals de la ciutat i els particulars de cada barri, per tal d’establir uns nivells d’afluència sostenible. Quan hi ha interessos contraposats és evident que les conclusions d'aquest debat no agradaran a tothom. Però inevitablement haurem de racionalitzar i limitar l'impacte d'aquest fenomen si volem que la nostra ciutat tingui un trajecte de futur.

Amb la voluntat d’obrir aquest debat, la FAVB va instar el consistori en el curs passat a celebrar una Audiència Pública sobre turisme que, dit de pas, l’anterior govern de la ciutat va transformar en una esperpèntica sessió que no va portar enlloc. En aquesta sessió, celebrada el 24 de febrer, la FAVB va presentar un decàleg de punts per començar a afrontar la qüestió. En el segon punt d’aquest decàleg demanàvem la “Moratòria sobre la concessió de llicències d’hotels a Barcelona”. Celebrem que el nou equip de govern hagi recollit aquesta mesura. Però hem de recordar que té la temporalitat d’un any i està justificada amb la intenció de permetre obrir un espai de temps suficient per poder seure’ns i avaluar conjuntament les conseqüències de la deriva turística.

Passen les setmanes i els mesos i el termini anual se'ns pot caure a sobre. S’ha d’obrir el debat a tots els sectors implicats, començant pels veïns i veïnes, s’ha de convocar un Consell Plenari extraordinari per aprovar la composició i el reglament de funcionament del Consell Turisme i Ciutat creat al juliol i s’ha de dotar de contingut un pla especial de regulació d’allotjaments turístics.

I a més a més, s’hi han de donar tres condicions perquè aquest debat esdevingui fructífer. Una, que l’Ajuntament articuli mecanismes participatius eficaços; dos, que els veïns i veïnes tinguin una actitud activa; i tres, que els interessos privats quedin supeditats a la voluntat de construir una Barcelona més justa i amb una perspectiva de futur que garanteixi la dignitat dels qui hi viuen.

Per tot això, no acceptem ni acceptarem les pressions de cap lobby. La nostra ciutat no s’ho mereix.

Barcelona, 13 d'octubre de 2015

Junta de la FAVB