Després que la proposta de xarxa ortogonal portés uns quants anys sobre la taula de treball del consistori, finalment es posa en marxa. Durant aquest temps, la Favb sempre ha valorat positivament aquesta aposta basada en la racionalització de la xarxa per aconseguir un augment de la mobilitat en el transport públic. És, per tant, una aposta en favor del transport públic que creiem que ha de ser feta amb decisió, amb la infraestructura necessària i sense demores ni vacil·lacions injustificables.
Donat que l’espai de la ciutat destinat a la mobilitat és lògicament finit, l’aposta pel transport públic en superfície comporta inevitablement la disminució de l’espai per al cotxe privat. Els recels que provoca aquest fet ens recorden les crítiques que dècades enrere es feien cada vegada que es volia convertir un carrer en zona per a vianants. El temps sempre acaba donant la raó els qui apostem per una ciutat sostenible.
No obstant, la conveniència d’aquest sistema s’ha debatut bàsicament en àmbits de tècnics i especialistes en mobilitat, sense obrir-lo suficientment a tota la ciutadania. És per això que ara, en la seva concreció, més enllà d’informar la ciutadania, cal un diàleg amb els barris i les seves associacions. En primer lloc, perquè hi hagi una transició entre els dos sistemes que provoqui les mínimes molèsties possibles i, en segon lloc, per garantir el cobriment eficient de les necessitats de mobilitat de la població, vetllant per una bona freqüència dels autobusos i la cobertura adequada de tot el territori.
Ens preocupa que la pretensió de fer aquest canvi sense que això impliqui un augment d’inversions econòmiques posi la nova opció en perill. Aquest sistema no funcionarà eficaçment si no es garanteix un augment substancial de la freqüència de pas dels vehicles que faci possibles transbordaments ràpids i àgils i s’eviti no superar el límit de capacitat dels vehicles. Tenim pocs dubtes que un complement adequat, inclús necessari, d’aquest sistema seria incorporar el pas del tramvia per la Diagonal.
Cal que d’una vegada per totes el Parlament de Catalunya aprovi la llei sobre el finançament del Transport Públic. És impossible que aquest sigui viable si tendeix a basar-se en les aportacions tarifàries dels usuaris. A l’augment, absolutament abusiu, dels preus dels bitllets que va haver-hi a començaments d’any, hem de sumar l’increment recent de l’IVA. Les butxaques, escurades en temps de crisi, no poden assumir una nova pujada dels títols del transport públic que s’ha anunciat novament per a finals d’any.
Donem aquest crit d’alerta amb suficient temps perquè s’articulin les mesures necessàries per evitar-ho.
Barcelona, 3 d’octubre 2012
