Tel.: (+34) 93 412 76 00

Carta oberta a l’alcalde de Barcelona

No és costum de la FAVB, que disposa de canals habituals d’interlocució amb l’Ajuntament, adreçar-se a l’Alcalde de Barcelona a través d’una carta oberta. Tampoc resulta freqüent, però, que l’Alcalde interpel·li el president de la FAVB des dels diaris. I, a més a més, d’una manera que ens sembla molt poc lleial.

Efectivament, dilluns passat, 22 de setembre, va concedir vostè una llarga entrevista a “El Periódico” sobre el boom turístic (un fenomen al qual, sembla ser, “ens hauríem d’acostumar”). Parlant sobre els motius de les protestes d’aquest estiu a la Barceloneta i a Sagrada Família, apuntava que, més enllà d’un comprensible enuig del veïnatge, hi havia qui atiava el conflicte “des de posicions de representació” per treure’n un rèdit particular, car “havia decidit fer el pas a la política”. En una trobada ulterior amb representants veïnals de Barceloneta i l’Òstia, quan se li va demanar a qui es referien aquestes insinuacions, vostè mateix va respondre que es tractava del President de la FAVB, afirmació que, a la demanda dels veïns, va quedar consignada en l’acta de la reunió.

Cregui’m, senyor Alcalde, si li dic que ni em considero tan important, ni em semblaria digne de comentari aquest estirabot per part seva -qualsevol pot tenir un mal dia-, si no fos perquè posa en qüestió una entitat com la FAVB, suposa una intoxicació de l’opinió pública sobre el nostre paper a la ciutat… i denota, en el fons, una concepció molt esquifida de la democràcia política, inquietant quan es tracta del primer mandatari de la ciutat.

Diguem, d’entrada, que no és funció del moviment veïnal provocar ni aturar conflictes. El conflicte sorgeix per la topada entre interessos divergents. En aquest cas, pel xoc entre l’expansió d’un model turístic promogut des de poderosos lobbys, operadors i corporacions, i el dret a la ciutat dels veïns i veïnes dels barris de Barcelona. El paper del moviment veïnal és el de contribuir a l’autoorganització de la gent, el de modular la protesta i construir una proposta alternativa, el d’interpel·lar l’administració… I, en aquest sentit, la funció de les associacions veïnals i la de la pròpia FAVB és eminentment política. La nostra ambició és promoure el debat, la presa de paraula de la ciutadania i la seva intervenció en tot allò que té a veure amb la polis, amb la ciutat, i amb la gestió que en fan els poders públics.

Des dels nostres llunyans orígens en la lluita antifranquista, sempre hem fet política, i política de primer nivell. Naturalment, fem política en un registre, en una clau i amb uns tempos que no són els dels partits polítics, ni els de les institucions representatives. El moviment veïnal encabeix en el seu si totes les sensibilitats democràtiques que conviuen a la nostra societat. A la mateixa Junta de la nostra Federació hi trobaríeu companys i companyes provinents de tradicions associatives, moviments socials, cultures sindicals i polítiques ben diverses i que, per tant, tenen diferents opcions de vot quan arriben unes eleccions. Ens uneix sòlidament, però, un pòsit de dècades de lluites veïnals compartides per la dignitat i la millora dels nostres barris, pels serveis públics, pels drets civils i les llibertats… En definitiva, ens uneix un relat sobre l’esdevenidor de la ciutat i un horitzó de progrés social i democràtic. Per això, la FAVB ha pogut intervenir de manera coherent en moments crítics de la nostra història recent i en temes de gran calat polític: aixoplugant la històrica manifestació “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”, en les grans mobilitzacions contra la guerra… o en la denúncia de la corrupció, actuant com a acusació popular en el “cas Palau” o participant en una querella contra Jordi Pujol. I per això també, la FAVB ha sabut mantenir la seva autonomia en relació al govern municipal de la ciutat -sigui quin sigui el seu color polític-, alternant col·laboració i diàleg constructiu amb crítica i fins i tot conflicte obert quan ha calgut. Deixi’m que li digui així, senyor Alcalde: un llarg historial de debats i disputes amb tots els governs que ha tingut Barcelona avala la nostra independència… i ens autoritza a criticar les opcions del seu sense por de ser titllats de conspiradors partidistes. Nosaltres no juguem al desgast electoral de ningú.

Manifestament, les seves insinuacions sobre “el salt a la política” van en aquest sentit. Permeti’m que el tranquil·litzi, senyor Alcalde, si és això el que l’amoïna: Lluís Rabell té un compromís amb la FAVB; no és candidat a res, no formarà part de cap llista a les properes eleccions municipals ni a cap altra contesa. ¿Per què s’ho havia pensat? ¿Pel ressò que hagi pogut tenir tal o qual posicionament de la FAVB en l’opinió pública? ¿Perquè les meves simpaties polítiques personals són conegudes? Molt em temo, senyor Trias, que és vostè víctima dels seus propis prejudicis; val a dir, d’una concepció profundament elitista de la política, entesa com el domini reservat d’una casta (el mot ha fet fortuna). Em fa l’efecte que, per a vostè i el seu entorn, la política no és el tret definitori de la ciutadania conscient, sinó l’activitat exclusiva i professionalitzada d’uns quants elegits que, elevant-se per damunt de la massa plebea, la “interpreten” des d’uns despatxos emmoquetats i -suposadament- governen pel seu bé. L’actual crisi de credibilitat de les formacions polítiques tradicionals i de les pròpies institucions rau en la percepció ciutadana d’una connivència d’aquests estaments amb els grans poders financers i corporatius, fins al punt de formar una conxorxa que no admet la intromissió de la gent senzilla en les grans decisions del poder.

Tant de bo, en un pla electoral, candidatures i propostes renovadores facilitin aquesta saludable intromissió, sense la qual seria impossible regenerar una democràcia avui segrestada i malmesa. Però l’acció dels moviments urbans i, singularment, del moviment veïnal, no serà menys decisiva per aconseguir-ho. Més d’un cop hem intentat -veig que en va- fer entendre al seu govern que hi ha un profund canvi de paradigma a la ciutat, vinculat a la crisi multiforme que vivim. Tradicionalment, el govern es considerava dipositari del poder, de la informació i l’expertesa. Avui, un profund desplaçament de les capes tectòniques de la societat fa que el carrer esdevingui no només un espai de contestació, sinó també d’alternativa, de proposta i coneixement. Serà impossible governar la ciutat sense abraçar la set de justícia que batega en els seus barris, sense desfermar la participació ciutadana, sense concitar la intel·ligència col·lectiva que atresora la societat civil. Nosaltres veiem aquest repte com una formidable oportunitat històrica. Em temo que vostè ho percep més aviat com una sorda amenaça… que intenta conjurar evocant obscures ambicions personals.

En el fons, senyor Alcalde, tenim un desacord polític. Nosaltres creiem en la politització de la ciutadania, mentre que vostè s’aferra a una visió decadent en què el poble seria el convidat de pedra de la política com a espectacle. Deixant de banda insinuacions capcioses i demagògia, estem disposats a tenir aquest debat amb vostè on vulgui i quan vulgui, en públic o en privat. El moviment veïnal sempre va de cara. És la nostra manera d’entendre la política.

Rebi les meves salutacions cordials.

Lluís Rabell

President de la FAVB

29 de setembre de 2014

Favb.cat