La sentència del Tribunal Suprem que absol tots els implicats per l’afer de l’hotel del Palau de la Música s'ha de considerar una derrota ciutadana en la defensa dels interessos col·lectius, doncs deixa sense càstig un procés de manipulació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucre d’uns pocs.

Malgrat mai ens ha alegrat que ningú entri a la presó, malgrat seguim dubtant que les presons de l’Estat compleixin una funció rehabilitadora absolutament oblidada, malgrat conèixer que els centres penitenciaris han esdevingut un espai de reclusió punitiva de la pobresa i els petits delinqüents, cal afirmar que la presència al carrer de Fèlix Millet i Jordi Montull -sense cap mesura cautelar- resultava un insult constant pel conjunt de la ciutadania, que s’ha sentit del tot estafada pel frau del Palau. Un frau fet, en gran mesura, amb el saqueig de cabals públics.