Entrevistes

"Las mentiras de Glovo son las de una sociedad cada vez más egoísta"

  • Publicat el dilluns 16 de desembre del 2019 | 12:19

En inglés, una mentira piadosa es, literalmente, un «mentira blanca» (white lie). En el caso de la startup de mensajería Glovo ("Lo que sea en Barcelona"), y a juzgar por la opinión de sus trabajadores ("colaboradores"), las mentiras son negras. Afirma un refrán que a quien mucho miente le huye la gente.

"Els delictes immobiliaris són un problema de seguretat molt més important que els furts"

  • Publicat el dimecres 11 de desembre del 2019 | 17:46

La (in)seguretat a Barcelona va copsar les portades de la majoria dels mitjans de comunicació l’estiu passat. Enmig d’un cicle electoral convuls, alguns partits polítics han fet d’aquesta qüestió l’eix vertebrador de les seves campanyes, fomentant fins i tot un estat d’alarma social. Però és cert que la ciutat pateix una situació de crisi de seguretat? On fixem la mirada? Com hem d’encarar aquest debat?

"L'Ajuntament no ha dut a terme cap política per buscar espais per als centres de salut"

  • Publicat el dilluns 29 de juliol del 2019 | 9:59

Els veïns del Raval segueixen esperant. Poc abans de l’últim ple de l’Ajuntament, en què es podia revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per a l’ampliació del museu, el CatSalut proposava ubicar el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord al cub, un edifici que s’hauria d’aixecar en el solar que hi ha al davant del mural de Keith Haring sobre la sida, recentment restaurat.

"El PSOE i el PP han sostingut la política franquista d'habitatge"

  • Publicat el dimarts 14 de maig del 2019 | 15:46

A la seu del Sindicat de Llogaters, al carrer de Villarroel 10, se’n prepara una de grossa. Hi ha una taula plena d’octavetes de la manifestació del 6 d’abril contra els lloguers abusius, organitzada pel moviment per l’habitatge, una coalició d’entitats, assemblees i sindicats de barri que han decidit que ha arribat l’hora de punxar la bombolla. Alguns voluntaris s’han repartit els llocs on distribuir-les. “Com les agafa la gent! És una passada!”, s’apropa i comenta una de les veïnes implicades en la lluita, que se n’enduu un grapat més per repartir.

"L'Ajuntament ha viscut malament les crítiques dels moviments socials"

  • Publicat el dijous 11 de abril del 2019 | 17:51

Iolanda Fresnillo treballa com a investigadora i consultora sobre deute, desenvolupament, finances responsables i polítiques públiques. Activista en moviments socials i de barri i en constant lluita per la justícia econòmica, política, social, ambiental i de gènere, ens trobem amb ella a les portes d’unes noves eleccions municipals per repassar els quatre anys d’una Barcelona governada per un ajuntament del canvi. S’ha subvertit la institució? Des de l’administració es pot fer efectiva la proclama “Sí se puede”?

"Barcelona vive hoy mucho más de espaldas al mar que en el franquismo"

  • Publicat el dilluns 17 de desembre del 2018 | 16:41

Hemos quedado en el castizo Bar Borrell, de la Avenida del Paralelo, prácticamente enfrente de El Molino. El personaje responde al nombre de Xavier Theros, y me recuerda vagamente al director Álex de la Iglesia, por su aspecto físico y su contundencia verbal. Escritor y cronista de Barcelona, su saber sobre la ciudad es sencillamente enciclopédico.

"Hi ha unitats policials on no existeix l'ètica"

  • Publicat el divendres 07 de setembre del 2018 | 9:32

7 del matí del divendres 23 de desembre de 1994. Acampada pel 0,7%. Amb 20 anys, un jove Jesús Rodríguez dorm a l’interior de la tenda amb els seus companys de files. En qüestió de minuts, els cossos policials destrossen la lleugera estructura a cops de porra. Pel que fa a la pallissa que s’emporten els seus inquilins, el lector ja se la pot imaginar. Desafortunadament aquesta no seria la primera experiència repressiva del protagonista d’aquestes línies. El seu dit anul·lar, trencat fa tres anys de manera “intencionada” per un antiavalot, ho confirma.

“Cada vez somos más reacios a escuchar opiniones contrarias”

  • Publicat el dijous 06 de setembre del 2018 | 13:46

Si no fuera porque su nombre de pila es Jaume Capdevila, merecería llamarse El hombre tranquilo, en honor a la célebre película de John Ford y también a su propio talante. Porque Kap -su apodo artístico- es de los que lucen una sonrisa eterna, de las que desarman a uno y le convencen de que nada en esta vida -de verdad, nada- vale más de un segundo de preocupación.

"El Moviment d'Objecció de Consciència s'emmiralla en les lluites veïnals"

  • Publicat el dimarts 24 de juliol del 2018 | 12:39

Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència d’Internet i xarxes socials.

Pàgines