Dossier

La covid accelera els reptes del moviment veïnal

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:23

El moviment veïnal ha rebut un fort sotrac amb la pandèmia. El més visible va ser l’aturada de l’activitat durant el confinament, però els mesos posteriors també ha patit un desgast continuat que encara dura. I és que la covid-19 ha suposat, sobretot, un cost d’oportunitat: els reptes interns que ja tenien les entitats veïnals, com ara el relleu generacional o la digitalització, són encara més urgents del que eren. En definitiva, més deures pendents i menys múscul per fer-los.

Marike Charlier (AV del Poblenou): “Vull contribuir a canviar les coses”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:14

La Marike Charlier té 46 anys i és enginyera. Va venir de França a Barcelona el 2009 i es va instal·lar al Poblenou amb la parella. Era un moment de canvis. “Treballava al sector de la climatització però no m’apassionava, i el 2018, quan els fills no eren tan petits, em vaig preguntar què volia fer amb la meva vida”.

Eva Pérez (AV del Barri de Sant Antoni): “Les associacions veïnals no difonen prou tot el que fan”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:13

L’Eva Pérez té 25 anys, va estudiar comunicació audiovisual i treballa de project manager. Tot i ser veïna de Sant Antoni des de petita, la seva experiència en el moviment veïnal és recent; de fet, fa pocs mesos que va entrar a formar part de la junta de l’associació. “Vaig conèixer l’entitat perquè hi vaig començar a treballar, i en un primer moment simplement exercia de secretària, però quan vaig acabar els estudis m’hi vaig voler vincular”, explica. “Haver-hi treballat em va fer veure tota la feina invisible que fa una associació veïnal”.

José Antonio Martínez (AV de Torre Baró): “La politització pot començar al barri”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:12

José Antonio Martínez és vicepresident de l’AV de Torre Baró, a Nou Barris. “[Tinc clar] d’on vinc i soc conscient del món que vull, on la classe social o el lloc on hagis nascut no condemni el teu futur”, assegura. No sorprèn que una persona amb aquest pensament hagi acabat ficada de ple en el moviment veïnal. Fa dos anys que Martínez forma part de l’associació, però participa en les lluites del barri des de les manifestacions que reclamaven un transport públic de qualitat, l’any 2013.

Susanna Reigada (Centre Social de Sants): “Cuidar-nos entre nosaltres és la clau”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:11

Susanna Reigada (Barcelona, 1974) és d’aquelles veïnes de Sants de tota la vida. “No m’he bellugat més enllà d’Hostafrancs”, detalla. Un arrelament al barri que, com explica aquesta biòloga de professió, no ha fet més que incrementar-se des que va començar a fer activisme social, fa dotze anys: “Entrar al Centre Social va ser relativament fàcil i ràpid, coneixia l’entitat perquè ens deixava els espais a la gent que formàvem part de Procés Constituent a Sants, l’espai feminista...

Nora Miquel (AV de les Corts): “Cal mostrar-nos obertes als canvis”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:10

Va ser a final del 2021, coincidint amb la fundació de la Plataforma Salvem el Camp de la Creu-Colònia Castells, quan Nora Miquel va iniciar el seu camí a l’Associació de Veïns de les Corts. Feia una quinzena d’anys, però, que aquesta mare de 38 anys, llicenciada en Història de l’Art, coneixia i vivia les lluites del veïnat, sobretot les de les persones afectades pel pla urbanístic de la Colònia Castells.

Emeka Okpala (AV de Sant Genís dels Agudells): “Els joves han de poder arrelar”

  • Publicat el dilluns 10 de octubre del 2022 | 15:09

Els problemes de Barcelona no només coexisteixen a barris com la Barceloneta, el Poble Sec o el Raval. Així ho recorda Emeka Okpala (Barcelona, 1991), que des de l’AV de Sant Genís dels Agudells apunta que la falda de Collserola és sovint la gran oblidada de les polítiques de ciutat. Però, amb el poc temps lliure que li queda al llarg del dia, per què aquest professional de l’Enginyeria Civil i estudiant de Dret s’ha volgut enrolar en una entitat veïnal?

La Favb, molt més que 50 anys

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:18

A Barcelona, entre els anys cinquanta i setanta del segle XX, en ple creixement per la migració i enfront d’una impunitat dictatorial i especulativa exemplificada en la figura de l’alcalde Josep Maria de Porcioles i que no propiciava unes condicions i serveis mínims per viure amb dignitat als barris, va néixer i es va desenvolupar un potent moviment social urbà del qual la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), creada formalment l’estiu del 1972, en va esdevenir mascaró de proa.

Abans de la Favb

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:12

Hi ha qui diu que Déu Nostre Senyor va crear el món en set dies i que va fer-ho a partir del no-res. La Favb, en canvi, no es va crear en una setmana ni va sortir d'un forat negre. La seva formació va costar sang, suor i llàgrimes a gent que havia fet el rodatge en pràctiques associatives anteriors i que va haver de lluitar contra els pistolers falangistes que havien monopolitzat i controlat fins aleshores les associacions de barri.

Veïns contra ‘bombillaires’

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:11

La Favb actual és el fill bord de la Favb que es va crear el 1972. Bastard, rebel i emprenyador. Va ser la burgesia comercial, manipulada pel governador civil Martín Villa, el mejor amigo de Cataluña, qui va crear l’ens per “tractar de controlar, diluir o canalitzar el puixant moviment associatiu dels barris”, segons sentencia Marc Andreu en la seva tesi doctoral, resumida en el llibre Barris, veïns i democràcia.

Pàgines