L’Escullera, de Jaume Plensa, torna a lluir prop d’on va ser posada per primer cop fa 24 anys. És una obra monumental, amb tres grans formes vagament humanes, inaugurada el febrer del 1988 a la plaça de Francesc Layret, al Verdum. Onze anys més tard, en fer-s’hi un aparcament subterrani, es van traslladar les tres peces, desfent el conjunt i posant-les separades, en diferents nivells, a la nova rambla al carrer de Conflent, a la Prosperitat, a l’altre costat de la Via Júlia. Des d’aquell 1999 han sofert tota mena de vexacions pels vàndals de torn, que les tenien massa a l’abast.

Barcelona ha estat pionera en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere. No en va, la primera organització de l’Estat, el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), va sorgir a la ciutat a les darreries del franquisme. A més, la primera manifestació de l’Orgull a Espanya va ser també a Barcelona: es va produir el 26 de juny del 1977 i va recórrer les Rambles. Tot aquest bagatge ha cristal·litzat en els darrers anys en una sèrie de rutes al voltant de la història de les persones LGBTI.

El 1981 queda lluny, quan Amics de la Bici, l’associació que ara celebra 40 anys d’història, va començar a rodar, en un moment en què, en matèria ciclista, tot estava per fer a Barcelona. Moure’s en bici a la ciutat era llavors excepcional i els pocs ciclistes que circulaven cada dia destacaven entre els cotxes. Txetxu Martínez i Albert Garcia són dues de les persones que ja es movien en bicicleta als anys vuitanta. I encara ho fan. Martínez va ser un dels tres membres fundadors d’Amics de la Bici, i Garcia està implicat en l’associació des del principi.

Poca gent sap que Puigcerdà, a 1.200 metres d’altitud al bell mig del Pirineu, va arribar a tenir oficialment mar, sobre plànol, per obra i gràcia del Pla General Metropolità (PGM). La rellevància i la influència del planejament urbanístic de Barcelona elaborat als anys setanta per l’arquitecte Joan Antoni Solans (Barcelona, 1941–Calella de Palafrugell, 2019) van arribar a l’extrem que, el 1984, el redactor massa espavilat que feia el pla de la capital de la Cerdanya va copiar “de manera tan descarada les normes del PGM” que hi va incloure les normes per a la zona marítima terrestre.

El archivo de Enrique Tierno Galván abandonará las estanterías de la Biblioteca Arús, será catalogado, archivado e informatizado y se pondrá a disposición de quien quiera consultarlo. Este proceso pondrá punto final a un negligente olvido de nueve años y dará cumplimiento al convenio que el 13 de marzo del 2012 firmaron un alcalde de Barcelona -Xavier Trias-, el gran maestre de una logia masónica -Jordi Farrerons-, y el único hijo del exalcalde de Madrid y donante del archivo.

Molts esmorzaven amb la vinyeta que cada dia Perich dibuixava a El Periódico de Catalunya. Altres el recorden hieràtic, amb la cigarreta entre els dits, fent de Professor Perich al programa Filiprim. A moltes cases s’hi pot trobar encara un exemplar del llibre Autopista, fet a base de frases breus i punyents, que fou el més venut de 1971 i 1972, i feia un àcid i corrosiu retrat del règim franquista.

Havia plogut amb força tot el cap de setmana. Feia poca estona que el bar Cadí, on s’aplegava tot el jovent del barri del Turó de la Peira, havia abaixat la persiana. A dins només hi quedaven el propietari i un cambrer. A un quart de quatre, un soroll eixordador els va agafar per sorpresa. La reacció va ser immediata: buscar aixopluc sota la barra del bar. Sort en van tenir.

-Tras un recorrido por las bibliotecas de Madrid, y tal como está la situación, ¿dejarían ustedes en esa ciudad el archivo que yo les ofrezco?

La anterior frase la pronunció el hijo de Enrique Tierno Galván a finales del 2011 al ser preguntado por qué cedía a Barcelona la documentación de su padre. Meses después llegaron a esta ciudad treinta cajas con el archivo personal del que fuera alcalde de Madrid y depositadas en la sede de la biblioteca Arús, en el paseo de Sant Joan, 26, donde siguen.

Grama va néixer el gener de 1969, aquest any ha fet 50. La idea de crear una revista que cohesionés una ciutat en formació, suburbial i de barris dispersos, va ser del capellà Jaume-P. Sayrach.

L’obra de Jaume Artigues i Francesc Mas El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització és un llibre imprescindible dins la història urbana de Barcelona.