Maria Favà

La Barcelona de Pedro Balañá

  • Publicat el dijous 05 de octubre del 2023 | 14:00

El títol del llibre Balañá, el mayor espectáculo del mundo és quasi el mateix que el de la pel·lícula nord-americana de l’any 1952, que va dirigir Cecil B. DeMille amb un luxós repartiment d’estrelles i molts premis. I de fet, la pel·lícula i el llibre tenen punts en comú. Però sota el títol d’aquest volum s’amaga una història singular de Barcelona que anem descobrint de la mà de Pedro Balañá Espinós, un original self-made man català que va arribar a ser un important empresari del món de l’espectacle.

Puyal, ninotaire: “Amb la caricatura del Kubala no me’n vaig sortir”

  • Publicat el dimecres 21 de desembre del 2022 | 12:00

Les caricatures del Manel Puyal Cardona han estat fidels a les pàgines de Carrer. Però el Manel mai havia sortit en aquesta última pàgina, La del darrere, ara La contra. Ha passat de ser un productor, en terminologia del Sindicato Vertical, a ser un protagonista molt a contracor. Però una cosa és ser discret i modest i una altra és passar-se de frenada. Si arribeu al final d’aquest retrat veureu fins on arriba la seva discreció.

Veïns contra ‘bombillaires’

  • Publicat el dilluns 27 de juny del 2022 | 12:11

La Favb actual és el fill bord de la Favb que es va crear el 1972. Bastard, rebel i emprenyador. Va ser la burgesia comercial, manipulada pel governador civil Martín Villa, el mejor amigo de Cataluña, qui va crear l’ens per “tractar de controlar, diluir o canalitzar el puixant moviment associatiu dels barris”, segons sentencia Marc Andreu en la seva tesi doctoral, resumida en el llibre Barris, veïns i democràcia.

Els centres cívics municipals han enterrat els ateneus

  • Publicat el dimarts 15 de març del 2022 | 10:00

En la transició, una de les reivindicacions dels barris joves de Barcelona era aconseguir ateneus populars gestionats des de baix, per la mateixa gent que havia creat les associacions de veïns. Però el primer ajuntament sortit de les urnes ja va decidir que era millor controlar les entitats des de la plaça de Sant Jaume que deixar fer als “indis metropolitans”, un qualificatiu despectiu que va fer fortuna. Aquests indis havien aconseguit, en menys d’una dècada, poder de convocatòria i influir en les decisions de Socias Humbert, que va ser l’últim alcalde escollit a dit.

Necrològica de botigues

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 12:21

La darrera necrològica sobre les botigues emblemàtiques que va publicar Carrer el desembre del 2018 l’acabàvem amb una notícia esperançadora: se’n salvava El Ingenio del carrer de Raurich. Un emprenedor havia acceptat el repte de revifar el negoci després de l’intent fallit dels amos d’El Rey de la Magia que van agafar el relleu en jubilar-se Rosa Cardona, que era la neta del fundador de la botiga. Del seu obrador havien sortit els gegants i els caps grossos de mitja Catalunya. Doncs l’esperança a fer punyetes.

La 'premsa pobra', cada any es perd un llençol

  • Publicat el divendres 30 de juliol del 2021 | 12:35

“Els redactors d’aquesta revista tenen més passat que futur. I el futur de la revista dependrà del relleu generacional”, deia l’editorial del número de maig de 2021 de La Vall de Vidre, la revista de l’Associació de Veïns i Veïnes de Vallvidrera, que aquell mes va publicar el número 300. Aquesta sentència, quasi un obituari, es podria fer extensiva a la resta de les revistes de barri que depenen de les associacions veïnals.

Tanquen botigues singulars, obren franquícies impersonals

  • Publicat el dimecres 02 de gener del 2019 | 12:06

Un 15 d’agost de fa dos anys, dia festiu amb comerços oberts, vaig haver d’anar a la ferreteria d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya per una avaria domèstica. “Doncs millor que hagi vingut aquest matí, senyora, perquè aquesta tarda arriben creuers i no podria ni passar”, em va comentar el dependent.

"Al Palau encara li dura la vacuna"

  • Publicat el divendres 06 de gener del 2017 | 12:55

Joan A. Llinares va ser “l’home de la neteja” del Palau de la Música quan es va descobrir el lladronici de Millet i Montull. Va ser nomenat director executiu el juliol de 2009 i durant el seu mandat, que va durar 18 mesos, va descobrir una frondosa teranyina de suborns i comissions que esquitxava molta gent i que va avergonyir tot el país. Ell va arribar a provar que en els darrers 10 anys s’havien “despistat” 35 milions d’euros dels quals va poder-ne recuperar set.