A la part alta del barri d’Horta, per sobre de la ronda de Dalt i a la falda de la serra de Collserola, hi ha el parc de Xavier Montsalvatge. Un espai inhòspit no sols perquè se situa als límits de la ciutat de Barcelona, aïllat i amb poca afluència de gent, sinó també per l’abandonament per part de l’Administració, que s’ha perllongat en el temps.

Situats en plena serra de Collserola, els nuclis de muntanya que formen el barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tenen el gaudi d’estar en un espai natural, però, a la vegada, pateixen els inconvenients associats a aquest medi.

Can Baró i el Carmel són barris del districte d’Horta-Guinardó amb orografies pronunciades per la inclinació dels carrers, uns desnivells que el veïnat afronta a diari i per a la qual cosa calen unes estructures que facilitin l’accessibilitat.

La memòria d’un barri la formen cadascun dels seus veïns i veïnes, amb les seves vivències particulars i col·lectives, en un context històric i social compartit. Mogut per aquesta idea, Joaquín Cama Llena, veí del Parc de la Vall d’Hebron, va contactar amb el Casal de la Gent Gran per trobar persones que volguessin donar testimoni de la seva vida en aquest barri i el barri veí de Montbau. Les entrevistes les va realitzar entre els anys 2018 i 2019, en un treball que aplega el testimoni d’una dotzena de persones en més de vint hores de conversa enregistrada amb càmera.

La novel·la Una casita junto al río ens transporta als inicis del barri del Baró de Viver, a una època -final dels anys vint i trenta del segle passat- marcada per la sacsejada política i social que va viure Espanya. El llibre, que se centra en les vivències de la família Quintana des que s’instal·la a les cases barates, i en el qual apareixen nombrosos personatges -ficticis i també reals-, és fruit de cinc anys d’investigació de l’autor.

El 1981 queda lluny, quan Amics de la Bici, l’associació que ara celebra 40 anys d’història, va començar a rodar, en un moment en què, en matèria ciclista, tot estava per fer a Barcelona. Moure’s en bici a la ciutat era llavors excepcional i els pocs ciclistes que circulaven cada dia destacaven entre els cotxes. Txetxu Martínez i Albert Garcia són dues de les persones que ja es movien en bicicleta als anys vuitanta. I encara ho fan. Martínez va ser un dels tres membres fundadors d’Amics de la Bici, i Garcia està implicat en l’associació des del principi.

La transformació de la Colònia Castells en un parc, comprès entre els carrers de Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, al barri de les Corts, està més pròxima, després d’un procés molt dilatat en el temps. I és que aquesta zona arrossega ja decennis afectada, des del Pla Comarcal del 1953 i per la qualificació de zona verda del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 de l’illa on s’ubicava aquesta colònia de casetes aixecades als anys vint del segle passat.

Tot i que es va jubilar fa dos anys, Josep Pau Ferrándiz Prats, conegut com a Pepus, no ha deixat de banda un activisme que va començar de molt jove i que avui encara manté ben viu al costat dels iaioflautes o amb la seva tasca a l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, barri al qual va arribar l’any 1977. Va néixer el 1954 a unes masies que ja no existeixen a Virrei Amat, al costat de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, i sempre ha estat vinculat al moviment veïnal.