Barcelona va tancar el 2022 a tocar dels 10 milions de visitants -més de 9,7- allotjats en els seus hotels i habitatges d’ús turístic (HUT), que van acumular gairebé 30 milions de pernoctacions -més de tres nits de mitjana-. Les dades, presentades a final de gener d’aquest 2023, confirmen la recuperació del sector després de l’enfonsament provocat per les restriccions pandèmiques. Ja s’arriba al 80% de turistes que van dormir a la capital el 2019 i l’estada mitjana s’ha allargat.

Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva.

L’equip municipal presidit per Ada Colau ha decidit, unilateralment, reobrir la guerra de les terrasses i enfrontar-se directament amb tota la restauració i amb el conjunt de la ciutadania. [...] Estem davant d’una situació absolutament irracional, que solament motiva la ràbia i l’odi contra un sector, és absolutament intolerable”. Aquest és un fragment de les declaracions fetes pel director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, després que l’Ajuntament aprovés escurçar l’horari nocturn en les terrasses d’alguns dels punts més sorollosos de la ciutat.

El futbolista del FC Barcelona Gerard Piqué, el conseller delegat de Glovo, Òscar Pierre, l’hoteler Pau Guardans Cambó, el perfumer Marian Puig, la multimilionària empresària Maria Reig, el banquer Juan Antonio Alcaraz (CaixaBank), el farmacèutic Sergi Ferrer-Salat i companyies de la dimensió del Banc Sabadell, Abertis, Applus, Freixenet, Damm, el Grup Godó, Catalana Occidente, Esteve, Fluidra, Cuatrecasas, Grífols o Colonial són només alguns dels noms que formen part de Barcelona Global, un dels principals lobbies econòmics de la ciutat.

Tarda del 29 de març. El World Trade Center acull la presentació oficial de la Copa Amèrica de Vela del 2024, que tot just el dia abans s’havia confirmat que tindria Barcelona com a seu. Després d’una operació llampec endegada per determinats sectors empresarials -fonamentalment vinculats al lobby Barcelona Global- que ha comptat amb el suport tant del govern municipal com de la Generalitat, ha arribat l’hora de les fotos i d’alimentar el relat que Barcelona torna a demostrar que juga a l’elit de les ciutats del planeta, acollint un nou esdeveniment de projecció global.

La celebració de l’espectacle Natura Encesa als Jardins del Palau de Pedralbes els vespres entre el 7 de desembre i el 23 de gener va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència d’un veïnat cansat de no poder gaudir amb normalitat del principal espai verd del districte de les Corts.

Els terrenys i l’enorme edifici que acull l’Hotel Fairmont Rey Juan Carlos I mantindran l’ús hoteler com a mínim fins al 2090. La concessió actual l’havia signat l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Pasqual Maragall el 1990 i acabava el 2040, moment en què l’espai i l’edifici havien de passar a mans públiques. La beneficiària va ser la societat de capital saudita Barcelona Project’s, controlada en aquell temps pel príncep Turki bin Nasser al Saud, que va morir al gener d’enguany.

L'exagerada mortalitat que han patit les residències de gent gran durant els mesos més durs de la primera onada de la pandèmia de Covid-19 ha posat en qüestió un sector que acumulava anys d’expansió. El progressiu envelliment de la població havia propiciat un increment constant de places -majoritàriament de titularitat privada- i l’aterratge de grans fons d’inversió i grups asseguradors, atrets per una demanda en augment que els feien veure el de la vellesa com un negoci segur.

25 de novembre de l’any passat. La seu de La Caixa acull el Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Intervé Àngel Simón, president d’Agbar, que carrega contra l’Ajuntament de Barcelona -fonamentalment contra l’alcaldessa, Ada Colau, i Barcelona en Comú- amb l’argument que hi ha “governants i governantes que confonen l’interès polític amb l’interès públic” i afegeix que, els darrers anys, hi havia hagut un “menysteniment de les normes”.

El 15 de febrer de 2003, el passeig de Gràcia de Barcelona va omplir-se com ben poques vegades ho havia fet. Aquell dissabte d’hivern, moltes persones van viure la que fins aleshores era la manifestació més massiva de la seva vida. Al voltant d’un milió de persones van prendre els carrers de la capital catalana per rebutjar la imminent invasió nord-americana de l’Iraq.