Quan semblava que sortíem de la pandèmia, l’Ajuntament va considerar que tocava anar tots a una i va conjurar-nos a fer el que calgués per curar una ciutat malferida per les conseqüències socials que ha provocat la Covid-19. El consistori ens convidava a contribuir a un gran acord històric que s’havia de saldar amb la signatura del Pacte per Barcelona. Per arribar aquí, el govern municipal va obrir un procés participatiu al qual va convocar els agents socials, polítics, econòmics, culturals i veïnals que va creure convenient.

El Poblenou ha patit en el darrer quart de segle una transformació més gran que cap altre barri d’aquestes proporcions a Catalunya. I també la mutació més profunda en els seus dos darrers segles. Excepte les dues hectàrees que ocupa el cementiri del Poblenou, tota la resta, on viuen els vius, ha estat afectada per diversos plans urbanístics. De ser un barri gris, brut i oblidat ha passat a ser la icona que atreu mirades vers una pretesa smart city banyada per la Mediterrània.

L’aposta per la “nova política” no rau només en presentar un nou corpus programàtic innovador, sinó en establir, per sobre d’aquest, una dinàmica diferent per portar-lo a terme, on la transparència i la participació deixin de ser adjacents per passar a ser intrínsecs a l’actuació municipal. Per tant, la valoració d’aquests dos anys no es pot reduir a fer un repàs sobre el grau de compliment de les promeses electorals, sinó en analitzar allò, tan important com eteri, de “portar aire net a les institucions”.

Estem immersos de nou en el debat per configurar les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana en els afers de l’Ajuntament, a través del qual s’han de poder articular mecanismes on la ciutadania pugui debatre, proposar, fiscalitzar, qüestionar les actuacions dels seus representants, a més d’establir formes de democràcia directa. Aquest, és un marc bo per alçar la mirada i albirar l’escenari cap on volem anar.