Hi ha qui diu que Déu Nostre Senyor va crear el món en set dies i que va fer-ho a partir del no-res. La Favb, en canvi, no es va crear en una setmana ni va sortir d'un forat negre. La seva formació va costar sang, suor i llàgrimes a gent que havia fet el rodatge en pràctiques associatives anteriors i que va haver de lluitar contra els pistolers falangistes que havien monopolitzat i controlat fins aleshores les associacions de barri.

L’Escullera, de Jaume Plensa, torna a lluir prop d’on va ser posada per primer cop fa 24 anys. És una obra monumental, amb tres grans formes vagament humanes, inaugurada el febrer del 1988 a la plaça de Francesc Layret, al Verdum. Onze anys més tard, en fer-s’hi un aparcament subterrani, es van traslladar les tres peces, desfent el conjunt i posant-les separades, en diferents nivells, a la nova rambla al carrer de Conflent, a la Prosperitat, a l’altre costat de la Via Júlia. Des d’aquell 1999 han sofert tota mena de vexacions pels vàndals de torn, que les tenien massa a l’abast.

Si voleu celebrar en gran l'Any Brossa, us proposem una ruta per la dotzena d'espais barcelonins que el recorden amb obres seves d'art públic. De passada, potser descobrireu racons de la ciutat que us havien passat per alt.

Vall d'Hebron i Montjuïc
Us proposem de fer-ho tot en un sol dia, si les cames i el cos us ho permeten.

El cardenal Enric Pla i Deniel, autor de la justificació ideològica de l’aixecament militar contra la República com a Cruzada, devot practicant de la salutació feixista, inventor de les entrades de Franco “bajo palio” a les esglésies, i premiat per això pel dictador amb l’arquebisbat de Toledo, el títol de Primat d’Espanya i un escó a les Cortes Españolas, tenia cinc nebots, fills de la seva germana Mercè, casada amb Damià Mateu i Bisa -comerciant de ferros amb l’empresa Viuda e hijos de Miguel Mateu i fundador, entre altres, de la fàbrica d’automòbils Hispano-Suiz

Fins a l’any 1955 van coexistir cinc noms diferents per a les adreces de correus de la Rambla: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, del Centre i de Santa Mònica. Cadascuna tenia la seva numeració pròpia. L’any 1955 l’Ajuntament va decidir unificar la numeració sota un únic nom i des d’aleshores les antigues denominacions s’han anat perdent i han anat deixant pas poc a poc al nom únic de les Rambles, primer, i la Rambla, finalment.