Finals del franquisme. La indústria comença a recuperar el pols i el país s’obre al món. Un negoci a la vista: productes fets amb derivats de l’amiant, un mineral molt perillós prohibit a bona part del món per la seva toxicitat. Catalunya i l’Estat es converteixen en els principals exportadors d’uralita i productes pneumàtics. Beneficis milionaris. Treballadors desprotegits.

L'Espanya franquista de la postguerra va mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes i nazis que havia aconseguit durant la guerra civil. Aquesta ‘amistat’ va servir al franquisme per establir relacions diplomàtiques, econòmiques i culturals amb Alemanya i Itàlia, però sobretot, va ser la clau per fer més potent la xarxa de repressió militar, policial i d’espionatge, tant a l’Estat com a l’exterior, on els exiliats van ser considerats criminals fugits d’un règim amic del nazisme i el feixisme.